Fa pocs dies que he repicat la pebrella que m’havia germinat de les llavors que ens va
regalar l’Ezequiel, el nostre col·laborador del País València Amb la pebrella ampliarem
enguany la nostra col·lecció de farigoles ibèriques.
La pebrella una joia aromàtica de la flora mediterrània
La pebrella (Thymus piperella L.) és una planta aromàtica endèmica de l’est de la
Península Ibèrica que forma part del ric patrimoni botànic mediterrani. Coneguda pel
seu intens aroma especiat, que recorda una combinació de farigola i pebre, aquesta
espècie ha estat utilitzada tradicionalment tant en gastronomia com en medicina popular.
Actualment, l'interès científic per la pebrella ha augmentat gràcies a les seves propietats
antioxidants, antimicrobianes i pel seu potencial com a cultiu aromàtic sostenible.
Cultiu de la pebrella
La pebrella és una espècie endèmica de les zones mediterrànies del sud-est de la
Península Ibèrica, especialment present al País Valencià, Múrcia i algunes àrees
limítrofes. Creix de forma espontània en terrenys secs, pedregosos i calcaris, adaptada a
condicions de baixa disponibilitat hídrica i elevada insolació.
Es tracta d’un petit subarbust perenne que habitualment no supera els 30 cm d’alçada,
com la major part de les farigoles. Acostuma a florir més tard que la farigola més comú
(thymus vulgaris), cap a l’estiu, suposem que suporta millor les altes temperatures i la
sequera, que la que tenim a les nostres terres, que acostuma a florir a l’abril.
Aquesta gran capacitat d’adaptació a la sequera la converteix en una espècie
especialment interessant davant els reptes del canvi climàtic i la necessitat de
desenvolupar cultius més soferts. A la Xarxa Parc de les Olors tenim previst de
començar-la a plantar la propera tardor. Per això ara les hem plantat en alveols forestals,
així l’ajudarem a desenvolupar una arrel potent i vertical.
Li agraden els sòls calcaris,preferentment llocs solejats i el reg pot ser puntual, una
vegada ja ha arrelat.
Propietats
L’aroma característic de la pebrella prové dels seus olis essencials, produïts en petites
glàndules situades sobre les fulles i les flors. Té una alta concentració de fenols
aromàtics (especialment timol i carvacrol) amb propietats antioxidants i
antimicrobianes.
Aplicacions
Existeix interès en l’ús dels seus extractes com a conservants naturals en la indústria
alimentària. Tradicionalment s’ha utilitzar per a olives i conserves i per a condimentar
plats de carn. Però també se’n fan infusions desinfectants i digestives.
Una aromàtica amb futur
La pebrella representa un excel·lent exemple de la riquesa botànica mediterrània. El seu
valor gastronòmic, ecològic i medicinal la converteixen en una espècie d’interès
creixent. Esperem que aportem el nostre granet de sorra a difondre-la i a valorar-la. De
moment la tindrem al viver fins que la puguem plantar a la tardor.