Aquest any la camamilla ha avançat la seva floració i ja està a punt de collir. La camamilla que tenim és un tresor. Sabeu per què?
La millor camamilla del món és pròpia del Pla d’Urgell
Si aneu a Linyola trobareu un Parc de les Olors, molt bonic, producte de la dedicació de l’Alex i de la Maria. La seva especialitat és la camamilla, perquè en aquestes terres planes i antigament de secà hi creixia de manera espontània la Matricaria chamomilla. Ja fa uns anys que vam poder comprovar que la camamilla del Pla d’Urgell era la més bona del món. Vam fer una anàlisi comparativa de tres varietats de camamilla dolça i la del Pla d’Urgell era la més rica en principis actius, un 25% més que les altres.
“La camamilla de Linyola, cura tota sola”.
“Si tens un no sé què al pap, camamilla a tot drap”
La camamilla (Matricaria chamomilla) és una herba anual que concentra les propietats medicinals en les seves petites flors. És especialment digestiva, antisèptica i també va bé per reduir el colesterol. L’adaptació ambiental de la camamilla a les terres del Pla d’Urgell n’ha fet créixer una varietat amb una alta concentració de principis actius. Aquesta varietat és la que conreem a la Xarxa Parc de les Olors.
Propietats i aplicacions:
- Afecció de la pell: la riquesa en mucílags li confereix un valor reparador de les afeccions de la pell per les seves propietats antisèptiques. S’aplica mitjançant compreses molles sobre la pell.
- Xampú per al cabell: la camamilla té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor, la descamació en eliminar els bacteris que s’hi troben. Per altra banda, des d’un punt de vista estètic, aclareix el cabell i el deixa més brillant. S’indica molt per intensificar el color ros dels cabells.
- Ulls: utilitzada en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. La presència de diversos components antiinflamatoris i antisèptics, la fan especialment adequada com a col·liri ocular natural. Normalment, se’n fa una infusió concentrada i una vegada refredada s’aplica a l’ull.
- Inflamació de la zona ano-genital: es fan banys i rentats amb la infusió de camamilla.
- Sobretot es fa servir com a infusió digestiva.
El cultiu i reproducció de la camamilla
La camamilla és de la família de les asteràcies, com la calèndula i totes les flors que anomenem margarides. Té un aroma intens que recorda la mel. Se li reconeixen propietats digestives i tradicionalment la infusió de camamilla s’associa al mal de panxa, però també té aplicacions molt reconegudes per a la cosmètica i per fer-ne licor.
La camamilla és una planta de climes temperats humits. No és gaire exigent amb les condicions del sòl, però la llavor de la camamilla és minúscula, tan petita que quan se sembra no s’ha d’enterrar amb terra. Una vegada instal·lada en un espai, cada any es ressembra ella sola.
No s’ha de confondre amb la camamilla borda que sovint creix barrejada amb la dolça i aromàtica. En general, haurem d’acostar el nas a la planta per distingir-la, però també es veu la diferència si advertim les fulles molt més gruixudes i d’un verd més fosc que acostuma a tenir la camamilla borda respecte a la camamilla dolça.
Cap al mes de febrer i març germina i a la primavera floreix. Per tant, és una planta de cicle de vida força curt i a les nostres terres depèn molt de les pluges de primavera. El problema de la camamilla està en la recollida de les seves flors, ja que és la part on es concentren els seus principis actius. I són flors tan petites que la seva tria no és fàcil de mecanitzar, a més que són molt fràgils i de seguida els cauen els pètals o bé es desfan.
Actualment, no hi ha pràcticament cultiu de camamilla al nostre país i la varietat que té més alta concentració de principis actius està documentat que és la del Pla d’Urgell. Un dels reptes és tornar a cultivar i valoritzar aquesta camamilla tan bona que es fa a les nostres terres. Però caldria inventar una màquina eficient per collir i triar les flors, per fer-ne el cultiu rendible. Malgrat això, a l’agroecologia comptem amb una màquina infal·lible: les mans humanes. Aquest mes de maig aprofitem qualsevol estoneta que tinguem per collir-la i triar-la. El procediment és molt senzill: s’agafa un manadet de camamilla amb rama i separem les flors més grans. La resta l’assequem com a camamilla industrial, que ens compra una empresa d’extractes vegetals. Les flors bones i assecades les guardem per aplicar-les a la nostra infusió de Bon profit.
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors