Galícia pateix també el problema de l’abandó de les terres de conreu i buscar-hi una alternativa és tan urgent com aquí a Catalunya.
Calen projectes per donar viabilitat econòmica, social i ambiental al món rural gallec.La maria i l’uxio s’ho proposen
A les terres de A Corunya, la Maria i l’Uxio tenen el seu projecte de vida. Han rehabilitat les dues cases de la família, en una hi viuen i hi tenen el seu obrador de galetes artesanes, l’altra la tenen com a casa rural que lloguen als visitants que valoren el silenci i la desconnexió de les xarxes.
Però de les terres no sabien que fer-ne. Tenen una finca esplèndida de “carballos”(Quercus robur), una roureda i antics camps que ara se’ls omplen de falgueres i eucaliptus. Una amiga els va parlar del Parc de les Olors, i després d’algunes telefonades i una trobada estiuenca que els vam fer recentment, s’han decidit a visitar-nos per parlar seriosament de la possibilitat de fer un Parque dos Aromas a les seves terres.
Més enllà de la il·lusió que ens pot fer que a Galícia s’hi faci un parc de les Olors, el que valorem especialment és poder-lo fer amb persones com la Maria i l’Uxio, que tenen un alè social molt demostrat i amb qui no ens ha estat gens difícil de coincidir.
A Galícia l’envelliment de la població rural, el minifundisme i la incidència de la societat del consum i de la PAC, ha fet perdre l’activitat tradicional d’autosuficiència, que fixava gent al territori, mantenia un camp viu i un paisatge ben cuidat. Cal reinventar el model agrari i el Parc de les Olors és una oportunitat per donar viabilitat econòmica, social i ambiental a les terres gallegues. La Maria i l’Uxio seran uns pioners a fer-ho i espero que inspirin a altres persones del món rural gallec.
Pilar Comes Solé
