La història de l’aigua de roses d’en Mariano
a la vall del Jiloca
L’aigua de roses és un hidrolat, producte de la destil·lació dels pètals de la Rosa Damascena. Els grans productors de Rosa Damascena estan a Bulgària i al Marroc.
Aquí a les nostres terres no hi ha tradició d’aquest cultiu. Per això es pot considerar una iniciativa molt innovadora i inspiradora la que ha tingut en Mariano Royo a la Vall del Jiloca (Terol).
Alguna cosa es mou a Terol
El passat cap de setmana vam anar a fer una Jornada entorn les Plantes Aromàtiques i Medicinals a un poblet de Terol, La Zoma, on només hi viuen 19 ànimes. On la major part dels seus antics habitants estan instal·lats a Catalunya. L’expressió de l’España vaciada, però també d’aquells territoris privilegiats on el silenci parla i fins i tot diria que impressiona, amb muntanyes senceres on el bosc cremat ha generat una garriga plena d’espígols, romanins, farigoles, poniols, te de roca… Són terres calcàries, pedregoses on aquestes plantes troben el seu ecosistema perfecte i on el rigor climàtic fa que concentrin molts principis actius i on fins i tot que s’hi podran identificar quimiotips propis. L’agricultura del cereal és la predominant, però també té un caràcter residual perquè els números no surten. Es busquen alternatives i el cultiu d’aromàtiques es veu com una alternativa a estudi. Nosaltres els vam oferir la nostra perspectiva agroecològica, on s’integra la producció i l’ecoturisme.
Un viatge de tornada entre roses
A Calamocha vam quedar amb en Mariano Royo perquè ens ensenyés els seus camps de roses i vam aprofitar per comprar-li uns quants litres d’aigua de roses de la seva primera collita. Ja fa uns 8 anys que anava coent el projecte de cultivar roses a instàncies d’una bona amiga molt afeccionada a la cosmètica natural. Després de cercar molta informació es van llançar a la piscina i van comprar uns quants milers de peus de rosers a Bulgària. Les han plantat en tres parcel·les de regadiu, en ecològic, un total de poc més de 2 hectàrees. Aquest any ha estat el primer any que han tingut una collita que han destil·lat ells mateixos amb penes i treballs. El resultat, una aigua de roses intensa i amb un aroma exquisit.
En Mariano és un exemple de superació i bon fer. Fa 22 anys que va tenir un accident que el va deixar en cadira de rodes, però això no li impedeix impulsar aquest projecte familiar ni deixar d’ajudar als pagesos de la zona a través de la seva gestoria de temes agrícoles. La seva il·lusió és convertir la Vall del Jiloca en la vall de les roses. I nosaltres tractarem d’ajudar-lo perquè el seu somni es faci realitat.
Les propietats de l’aigua de roses i com la podem aplicar
L’aigua de roses és un dels hidrolats més valorats pel mercat de la cosmètica i s’aplica per a moltes coses. Les seves propietats són: antioxidants, bactericides i emolients.
- L’aigua de roses es fa servir principalment com a tònic facial, per netejar la cara del maquillatge i la contaminació, per reduir les bosses dels ulls i per tractar irritacions.
- Un altre ús és aprofitar la seva olor. Posant aigua de roses en un difusor, s’escampa la seva olor i genera entorns desinfectats i serens amb el seu excel·lent aroma.
- L’aigua de roses tradicionalment s’aplica als postres dolços del Marroc i altres països àrabs, a la vegada que hi ha algunes receptes de plats que actualment ja se li va incorporant l’aigua de roses per produir matisos aromàtics florals.
- Com que l’aigua de roses no deixa de ser una aigua destil·lada amb aroma, es fa servir també en l’elaboració de sabons i d’altres productes cosmètics.
- I finalment també s’utilitza en perfums per la seva fragància.
