L’hort canvia la seva fesomia i es comencen a plantar les cols, els bròquils i altres brassicàcies.
Un autèntic rebost de salut que anirà creixent al llarg del hivern i que a la taula ens farà companyia fins ben entrada la primavera. Sabeu que la família de les brassicàcies la formen més de 4000 espècies diferents?
La gran família de les brassicàcies
Els botànics xifren el nombre d’espècies que formen la gran família de les brassicàcies en més de 4000 mil ( No en ve d’una…).
També se l’anomena crucífera, perquè totes tenen en comú que les seves flors tenen quatre pètals ens forma de creu. I les seves granes les guarden en estretes tavelletes o síliqües arrodonides i llargues.
Les brassicàcies són originàries del continent europeu des d’on s’han estès a tot el món, especialment a la zona de clima temperat del planeta.
Són plantes rústiques que no necessiten sòls gaire profunds i tampoc gaires atencions. La major part són anuals de cicle curt com la mostassa, els raves, les cols i bròquils, però també n’hi ha de bianuals i fins de vivaces o perennes.
Dins la gran família de les brassicàcies hi trobem plantes que són veritables joies medicinals com ara el trencapedres (Lepidium latifolium), així com les diferents espècies de cols i bròquils o bé la mateixa mostassa (Brassica campestris).
Per què hem de menjar brassicàcies
Les plantes d’aquesta família tenen en comú que tenen un alt nivell d’antioxidants. Són vegetals rics en sofre, per això fan la fortor tan característica quan els coem, però el sofre el necessitem: ens estimula el sistema immunitari i facilita la depuració del fetge. Si cuinem poc un bròquil ens contindrà més vitamina C que una taronja i ens ajudarà a absorbir el ferro d’altres aliments. Per això una amanida de llenties amb bròquil és un plat molt bo per a la nostra salut. També les brassicàcies són una bona font de calci i magnesi, dos minerals bàsics quan ens anem fent grans.
Vaja que ja veieu que ens hem de fer fans de les brassicàcies!!
Pilar Comes Solé
