Les flors de les cols Kale, dels bròquils i sobretot les flors del glast o pastell (Isatis tinctoria) inunden aquests dies el Parc.
Us preguntareu perquè deixem florir els bròquils i les cols?
La floració de les bracicàcies:
La part més bona de les plantes es troba a la flor. Per això més que menjar-nos les fulles de la col kale que són molt dures i fortes, ens agrada molt més menjar-ne els brots florals. Per altra banda el fet que deixem florir les plantes ens serveix per collir-ne les llavors pròpies i tancar el cicle seguint el nostre model agroecològic. I finalment deixar florir les plantes garanteix que els insectes pol·linitzadors en puguin menjar, sobretot ara que estem a principis de primavera i no hi ha gaire flor.
Les brasicàcies és una gran família, on a les terres mediterrànies s’expressen amb la seva màxima plenitud. Abans se les identificava com a crucíferes, perquè tenen flors petites amb quatre pètals. Les cols, els bròquils, la ruca, el rave, la mostassa, la colza i el glast o l’Isatis en formen part.
La Isatis tinctoria, una planta oblidada però amb un gran futur
Planta de la família dels bròquils i les cols (brasicàcies). Les seves fulles s’utilitzaven per tenyir de color blau. També és una planta mel·lífera, el nèctar de les seves flors grogues és molt apreciat per les abelles. Darrerament se li reconeixen propietats antioxidants molt importants.
Com es cultiva
La Isatis Tinctoria és una planta biennal, que pot arribar a créixer fins a 1,20m d’alçada i uns 45cm d’amplada. Floreix d’abril a juliol del segon any: creix un any, floreix i produeix llavors el segon any i llavors mor. Suporta molt bé el fred.
Propietats de l’herba del pastell
És una planta originària de les estepes asiàtiques, coneguda sobretot com a planta tintòria, actualment en desús. La seva arrel, però, té llarga tradició a la medicina xinesa. Es fa servir en cas d’infeccions i febre. S’estudia com a planta antioxidant i anticancerígena pel seu alt contingut en glucobrasicina, 20 vegades el que conté el bròquil.
Curiositats de l’herba del pastell
S’anomena herba del pastell per la pasta que es fa amb les seves fulles per obtenir el colorant. En temps antics era l’única substància d’on s’obtenia el color blau fins que va començar a arribar l’indi des d’Orient (i posteriorment, els tints sintètics). A la zona del sud de França, propera a Carcasona se l’anomenava fins el segle XVI, la terra de l’or blau, perquè allí es va concentrar el cultiu i producte per a tintar amb el glast o herba del pastell.
Quin sistema de reproducció de vegetals falta en el gràfic següent?
Vine a la festa de Primavera del Parc de les Olors del Serrat del dia 24 d’abril i el practicaràs a la roda de tallers que hi farem.
