La Marialluïsa és una olor que ens enamora.
Té fama de ser la planta que fa més bona olor del món. Ens transporta a les notes cítriques i fresques que en moments de calor són molt oportunes. Collir la Marialluïsa, veure com es destil·la i aprendre les seves aplicacions a més d’acabar fent un dinar a l’aire lliure és una bona oportunitat per reconnectar-nos amb la natura.
Vine a gaudir de la millor olor del món a la Festa de la marialluïsa!
La Marialluïsa i el seu origen
Des del segle XVIII que aquesta planta va ser duta d’Amèrica del sud. Pròpia de terres més càlides i plujoses que les nostres s’ha anat adaptant a viure-hi, tot i que al hivern normalment perd la fulla i a la primavera torna a brotar. Es tracta d’un arbust que té vocació d’arbre, de manera que si no la podem cada any se’ns anirà fent llenyosa i estirant arribant a créixer fins alçaries de 3 metres.
En origen se la coneix com a cedron o citron pel seu aroma cítric característic, ja que conté en la seva essència citral, limoné , cineol i geraniol, a més d’altres components. El botànic català Antoni Palau li va donar el nom d’Aloysia citriodora. I el nom popular es va atorgar en honor de la reina Maria Lluïsa de Parma, esposa del rei Carles IV. El seu cultiu es va estendre per tota Europa, encara que a França potser és el país que la valora més.
Per a què es fa servir?
La Marialluïsa o herba lluïsa és una planta amb un ampli repertori d’usos. Nosaltres l’apliquem a les infusions per suavitzar les notes agrestes de les plantes mediterrànies. Però també es posa als licors i se li reconeixen propietats carminatives, perquè facilita l’expulsió dels gasos i en general ajuda a les digestions.
Pilar Comes Solé
