Subscriu-te

Search
Close this search box.

Ja se’ns han acabat els calçots

La temporada de l’experiència de venir a collir els calçots i fer una bona calçotada al Parc de les Olors del Serrat la vam tancar ahir, just el dia que s’acabava també el sec i llarg hivern astronòmic.

Vam fer el tancament de temporada  amb un grup concertat, més de 50 persones provinents de Barcelona que coordinats per la Maria, una excel·lent dinamitzadora del grup Cultura i Oci, van gaudir d’un dia al parc força solejat i plaent. Vam començar per explicar-los l’origen de la calçotada com un dinar de tros que es feia en temps de la poda de la vinya i l’olivera. Els ingredients de la salsa, que no es diu romesco, sinó salvitjada, són aquells que en temps d’hivern tenien al rebost els pagesos de secà : tomàquets de penjar i alls que escalivaven; fruits secs (avellanes i ametlles torrades), nyores o pebrots assecats, sal, oli, vinagre i un pèl de julivert i menta. Tot  ben picat i lligat. 

Els calçots eren originàriament brots de cebes velles que havien quedat entre els ceps (perquè a l’entrecavar-los s’aprofitava per plantar cebes). Més tard els calçots s’anomenen així perquè les cebes grillades en calçar-les s’aconsegueix que la part blanca del ceballot sigui més llarga. Vaja, que fer una calçotada a l’aire lliure com la que vam fer hauria de ser un homenatge als homes i dones del camp que amb la necessitat, l’enginy i bon fer són els artífex de bona part de la nostra cultura gastronòmica.

Vam fer el tancament de temporada  amb un grup concertat, més de 50 persones provinents de Barcelona que coordinats per la Maria, una excel·lent dinamitzadora del grup Cultura i Oci, van gaudir d’un dia al parc força solejat i plaent.

"El famós Km0 en el nostre cas té noms i cognoms, i a més de proximitat té l’alè de l’energia vital que tenen els aliments bons, de persones bones i de tradició, que oferim a les persones que ens visiten i amb qui formem la comunitat que ens permet fer créixer aquest projecte agroecològic que tan estimem: el Parc de les Olors"
logo xarxa parc de les olors
Parc de les Olors del Serrat

Després de fer un tomb pel Parc de les Olors amb l’excusa d’anar a buscar els ingredients de l’amanida amb flors i herbes diverses, vam poder gaudir de visitar els nous habitants del Parc. Les dues cabridetes que ha tingut la carmeta fa pocs dies. I també vam poder esplaiar-nos amb la lectura del paisatge, la classe de geografia i geologia que sempre que puc faig des del nostre Parc que és un vertader mirador de la Vall del Tenes.

I a dinar toquen. Primer el mojito i les xips amb sajolida, després dels calçots i unes carxofes a la brasa. I vam completar l’experiència amb una bona botifarra i carn de be a la brasa de Can Tarabal, unes mongetes del ganxet de Can Batlles i unes taronges d’Alcanar, amb el que vàrem fer un ”naranjito” renovat i enriquit. 

El famós Km0 en el nostre cas té noms i cognoms, i a més de proximitat té l’alè de l’energia vital que tenen els aliments bons, de persones bones i de tradició, que oferim a les persones que ens visiten i amb qui formem la comunitat que ens permet fer créixer aquest projecte agroecològic que tan estimem: el Parc de les Olors.

Desplaça cap amunt

Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació

Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web.

Tancar