L’onze de maig és Sant Ponç o Sant Poni, patró dels herbolaris i apicultors. Festa que té l’origen en la celebració de la recollida de la major part de plantes medicinals. També al voltant del dia de Sant Ponç tenen tradició els mercats d’herbes i mel, com ara la fira del carrer Hospital de Barcelona. Des de l’Edat Mitjana els herbolaris hi baixaven a vendre les herbes a l’Hospital de la Santa Creu i al de Sant Miquel.
Sant Ponç i l’herba del poniol
El poniol (Micromeria fruticosa) és una de les plantes medicinals mediterrànies més valorades a les nostres terres. Per això se li dona el nom de SantPonç o Poni (Poni-ol).És un arbust petit que no s’ha de confondre amb el poliol (Mentha pulegium) o menta poliol.
El poniol és una herba imprescindible de la medecina tradicional, perquè té una principis actius molt desinfectants que van molt bé per fer front a la descomposició, colon irritable, males digestions… Quan encara no hi havia antiobiòtics i sulfamides, moltes persones, especialment els infants, superaven tifus i salvaven les seves vides gràcies a les infusions de poniol. Per això també s’entén que sigui l’herba medicinal de les nostres terres que tingui cançons, contes … que servien per entretenir la mainada mentre se’ls insistia per a què es prenguessin la infusió de poniol.
El ramell de les herbes de Sant Ponç
Era tradició que per Sant Ponç es feia el ramell d’herbes fresques imprescindibles que es beneïen i després s’assecaven a casa i es feien servir al llarg de l’any. En aquest ramell no hi podia faltar la camamilla, la farigola, el poniol, la menta i el fonoll, però també hi podem afegir la sàlvia que està en plena floració i les flors del boixac o calèndula.
El tresor de la mel de romaní
El romaní és una de les poques plantes mediterrànies que floreix al hivern. Per això els apicultors poden identificar clarament quan es tracta de mel de romaní, que l’acostumen a collir cap a finals d’hivern. Fa pocs dies que hem tingut la sort de conèixer el noste apicultor KM0. Es tracta de l’Alan de Can Monràs Nou de Santa Eulàlia de Ronçana, vaja veí nostre. Ell té les seves arnes a Riells del Fai, a la capçalera de la Vall del Tenes i també fa transhumància a l’estiu i les porta al Pirineu. Va començar fa poc temps a mode d’ apicultor afeccionat, però actualment ja s’ha anat animant a fer-ho cada vegada més professional. L’Alan ens garanteix una mel pura 100%, filtrada en fred i amb garantia que és de romaní. Aquest any ens ha coincidit un Sant Ponç on podem celebrar que el món de les herbes se’ns presenta amb una primavera florida i exultant i a més podem gaudir d’una mel excel·lent que serveix alhora per afavorir que un jove veí i la seva companya trobin en l’apicultura un camí professional que alhora beneficia i molt a l’equilibri ecològic.
