Avui som a Galícia ja marcant sobre el terreny l’espai dels parterres que seran el jardí visitable i productiu, així com l’espai construït on es situarà l’agrobotiga, l’assecador i tots els altres serveis.
El dia està ennuvolat, propi d’aquestes terres. Estem envoltats de la carvalleira, el bosc de roures propis de Galícia que ens formen un cercle màgic on situarem el Parc.
També estem definint l’espai que es dedicarà al cultiu de l’àrnica que aquesta mateixa primavera ja plantarem en la mateixa finca que s’anomena Aserrada, en un entorn identificat com “A revolta do pan“, no perquè s’hi produís una revolta de res, sinó perquè eren terres on s’hi cultivaven cereals, especialment el sègol. Això pot semblar estrany ara que només s’hi troben roures, eucaliptus i falgueres que aquí les anomenen “fentos“.
Els paisatges canvien amb el temps, la natura no s’atura i quan es deixa refer ella retorna a l’ecosistema que li és propi, aquí és al bosc de roure i bedolls amb un sotabosc de falgueres. El mateix ecosistema que trobem al Pirineu a 1200-1500 m a la cara nord, aquí a Galícia el trobem ja als 400-500m
Amb una terra àcida i humida ideal per fer-hi el cultiu de l’àrnica.
Pilar Comes Solé
