Feia quasi un any que anàvem fent tràmits per ajudar l’Anne i treure-la del malson de la situació actual al seu país: Haití. Finalment la tenim amb nosaltres i treballant al Parc de les Olors del Serrat.
Un itinerari costós
Ha calgut fer mil tràmits. Però el bon amic que havia pres la decisió d’ajudar l’Anne no ha defallit. Ha calgut tota una cadena de gent que amb bona voluntat i molta paciència, molts papers i recursos, ell ha sabut mobilitzar.
La situació política i social a Haití és molt caòtica i perillosa. L’Anne corria perill. Calia ajudar-la a sortir del país, però per fer-ho era necessari comptar amb una proposta ferma de residència i un contracte de treball. És en això on vam col·laborar des del Parc de les Olors. I encara que el tràmit va ser llarg i carregós, un equip d’advocats ens ho van facilitar. Però aquesta era la primera baula, després calia superar els obstacles interns d’Haití i aconseguir el visat per poder sortir del país.
Mentrestant s’anaven fent els tràmits, una ONG internacional que treballa a Haití i acull els nens del carrer i persones amb discapacitat que es diu “Nuestros Pequeños Hermanos”, la van acollir perquè pogués estar protegida i visqués el temps que calgués en la seva institució fins que pogués sortir del país. Fins i tot van ajudar a pagar-li el bitllet del viatge.
La sortida d’Haití va ser traumàtica, l’espai aeri es tancava perquè República Dominicana estava en conflicte amb Haití. El darrer taxi, el darrer avió és el que va agafar l’Anne. I finalment va arribar a Madrid. I d’allí al Parc.
Després de vuit mesos de gestions, esperes, reunions, paperassa i molta paciència hem pogut rebre a l’Anne i des d’aleshores fa vida amb nosaltres. Sovint ens diu que es desperta a les nits encara amb mals sons i no es pot acabar de creure que per fi té pau, casa, feina i futur. Ara cal ajudar-la a recuperar la salut, vèncer les pors pretèrites i que es trobi al nostre país com a casa.
Gotes d’humanisme dels que tenim molt
El balanç que fem del procés de l’Anne és molt positiu i creiem que des de la nostra societat podríem fer molt més. No trobem gaire oportunes les estructures d’ONGs grans que inevitablement es deuen a subvencions governamentals, projectes i programes genèrics que sovint serveixen per tapar forats, però no sempre per ajudar a les persones amb allò que els cal. Poder personalitzar és necessari, perquè cada persona és diferent. I des d’aquells que tenim molt, oferir ajut a una persona com l’Anne és ajudar-nos a nosaltres mateixos tot invertint una petita part d’allò que tenim i podem compartir.
Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors
