|
No hem de veure els incendis com un risc ambiental inevitable. Cal gestionar els boscos de manera sostenible, i que sigui un recurs social i econòmic important a incorporar en el conjunt de polítiques per lluitar contra el canvi climàtic. Com fer-ho? |
|
El problema dels boscos a Catalunya El problema de la gestió dels boscos de Catalunya és tan complex com urgent de resoldre, i demana solucions innovadores. Fa ja alguns anys que em preocupa aquest tema i vaig mirar d’estudiar-lo des de la perspectiva humanista i positiva que em caracteritza i crec que les solucions hi són però demanen canviar la nostra visió dels boscos. Catalunya és un territori muntanyós i amb poques superfícies de conreu planes, fàcilment mecanitzables. Això ha afavorit, entre altres raons, que moltes terres que fa 100 anys es conreaven ara siguin bosc. Es tracta d’un bosc secundari, amb poc valor econòmic com a recurs forestal, però amb un gran valor estratègic en la gestió ambiental i per fer front al canvi climàtic. L’abandó actual dels boscos ens genera un alt risc d’incendis, al que hi fem front bàsicament aplicant molts recursos a saber apagar-los. A Catalunya tenim uns bombers molt experts. Però aquesta és una perspectiva urbana, donem per inevitables els incendis i el que cal evitar és que afectin les àrees poblades.
Entenem que cal canviar aquesta perspectiva de veure el bosc com un risc ambiental inevitable. Cal gestionar-lo de manera sostenible i que sigui un recurs social i econòmic important a incorporar en el conjunt de polítiques per lluitar contra el canvi climàtic.
La gestió sostenible dels boscos Per una part hi ha la perspectiva conservacionista, segons la qual es veuen els boscos com a espais de biodiversitat i és molt mal vist que es tallin arbres i es facin neteges forestals. Sembla que com més dens sigui un bosc més “natural” és, i per tant es tracta d’un ecosistema a preservar, és intocable. La visió conservacionista radical no té en compte que el bosc mediterrani quan es densifica excessivament el risc d’incendi és molt alt, però també passa a ser un ecosistema col·lapsat. Els arbres competeixen per l’aigua i el sòl, el seu creixement és molt limitat i per tant absorbeixen molt poc CO2. La perspectiva conservacionista cal revisar-la. D’altra part, des de l’administració i del conjunt de la societat, es creu que la gestió dels boscos és cosa dels propietaris forestals. Però des d’una perspectiva del rendiment econòmic directe i immediat, per als propietaris forestals el bosc és pràcticament considerat com un espai improductiu. Pocs ajuts de l’administració i un cost molt elevat de gestió forestal per al valor de mercat de la biomassa obtinguda. Però hi ha una altra perspectiva, la de considerar els boscos com una oportunitat i un recurs estratègic bàsic que cal gestionar atenent l’emergència climàtica. I cal fer-ho tot aplicant una política decidida de lluita contra el canvi climàtic.
Hi ha una altra perspectiva per abordar el problema de la gestió dels boscos de Catalunya? Entenem que cal canviar la perspectiva de veure el bosc com un risc ambiental inevitable. Cal gestionar-lo de manera sostenible i que sigui un recurs social i econòmic important a incorporar en el conjunt de polítiques per a lluitar contra el canvi climàtic. Per canviar la perspectiva, caldria considerar els boscos com una oportunitat i un recurs estratègic bàsic a conèixer i gestionar tot atenent l’emergència climàtica. Una bona gestió dels boscos és cosa de tots, perquè dels boscos en depèn la qualitat de vida del conjunt de la societat
I heus aquí que en aquest sentit Catalunya ha estat pionera en facilitar un marc legal per poder fer compensacions d’emissions de CO2 amb els boscos locals. Es tracta dels Projectes Forestals de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic (PROMACC).
Ras i curt suposa que la gestió sostenible dels boscos la paguen les empreses que volen o necessiten compensar la seva petjada de carboni mitjançant la compra de crèdits climàtics dels nostres boscos locals. La idea és bona i compta amb tota l’arquitectura legal per fer-la possible. Així doncs, se n’ha de fer més difusió i sobretot fer-ho fàcil perquè tant els propietaris forestals com les empreses s’hi comprometin i se’ls faciliti de manera adequada.
Pilar Comes Solé Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors |
