Gràcies i mil gràcies a tota la colla de persones que aquest any ens han ajudat a triar camamilla.
Una altra manera de valorar la tria de la camamilla des de l’humanisme ecosocial.
Per moltes màquines que s’han mirat d’inventar, no hi ha res com els dits per triar les flors de la camamilla. Però per triar un quilo de flor de camamilla es necessiten 10 persones durant una hora i a bon ritme. Quin preu té això? En termes capitalistes, on només es valora la productivitat en termes econòmics, la camamilla costaria un mínim de 100 € /kg. Però hi ha altres maneres de valorar la feina de triar camamilla. Si l’activitat de triar camamilla es fa tot acompanyant la tertúlia de la sobretaula, si la fem mentre uns joves ens venen a presentar un projecte on ens conviden de participar. Mentrestant el fill i la seva companya ens volen explicar com es senten ara que s’han decidit de comprar-se un pis. Si triem camamilla amb unes noies que venen a fer voluntariat terapèutic una tarda a la setmana…
En tots aquests contextos i d’altres que us podria explicar, la feina de triar camamilla es converteix en una activitat comunitària, que ens permet xerrar mentre fem feina, on no hi ha gènere ni edat que ens discrimini. On nets, pares i avis comparteixen una tasca de psicomotricitat fina per la que tots estem preparats i que ens fa veure que els dits serveixen per molt més que picar les tecles de l’ordinador o del telèfon mòbil.
Si transformem la tria de la camamilla en una activitat terapèutica, comunitària on sentim la utilitat de la feina manual, llavors la valoració estrictament econòmica perd sentit. És així com ho valorem nosaltres des del model d’humanisme ecosocial que promovem al Parc de les Olors. I gràcies a totes les persones que ens han ajudat a posar un gra de sorra per demostrar que un altre model de societat més humana és possible.
Gràcies!!!!!!
Pilar Comes Solé
