És el temps de les solanàcies. Tomàquets, pebrots, patates, tabac, albergínies. …..tot una família de plantes originàries de terres llunyanes, pròpies de climes més aviat tropicals.
Inclou plantes alimentàries però també ornamentals com les petúnies. Tenen una cosa en comú : Són riques en alcaloides i algunes són molt tòxiques, com ara la belladona o la mandràgora. Estem plantant plantes tòxiques?
Els alcaloides de les solanàcies
Pràcticament totes les plantes, fins i tot les considerades més beneficioses per la salut, tenen algun component tòxic. En baixes dosis però el que té un alt potencial tòxic poc ser-nos beneficiós per la nostra salut o bé per la salut del nostre camp. Però primer hem d’entendre que són els alcaloides.
Els alcaloides són compostos orgànics nitrogenats, bàsicament d’origen vegetal que les plantes fabriquen per defensar-se dels depredadors. Els alcaloides en baixes dosis són medicinals, però en altes concentracions poden ser tòxics i fins i tot mortals.
La família de les plantes solanàcies tenen en comú que contenen solanina i altres alcaloides. Es tracta d’un alcaloide tòxic que fabriquen les plantes com a fungicida i plaguicida per defensar-se de possibles depredadors. Per exemple als grills de les patateres o bé a la seva pell quan es torna verda s’hi concentra solanina, per això cal pelar-les bé abans de consumir-les. La solanina també es troba en els tomàquets verds, per això no és pas bo menjar-se’ls crus, en tot cas ben cuits. Els madurs ja no en tenen pràcticament, però el tomàquet com més sa és cuit, amb un bon sofregit.
Els pebrots contenen capsaïcina i el tabac conté nicotina que també són altres tipus d’alcaloïdes. La nicotina de la planta del tabac actua com un autèntic verí per als petits insectes que voleien per l’hort i es converteix en una autèntica trampa mortal. Per això al Parc plantem el tabac a mode d’insecticida viu.
