A casa nostra no renunciarem a fer la tradicional sopa de galets, un bon pollastre rostit i uns bons canelons el dia de Sant Esteve, encara que enguany siguem 4 en comptes dels 24 que vam ser l’any passat. I a la sobretaula la copeta de ratafia per acompanyar els torrons. Sabeu l’origen d’aquestes tradicions?
ELS GALETS
Els galets són una mena de macarrons corbats que sembla que poden inspirar-se en els “lumache” italians, una mena de pasta en forma de cargol. Però qui els va inventar no està clar. Carles Santmartí documenta que ells els fan des de finals del segle XIX. Tot comença estenent la pasta i llavors retallant-la en forma de petxines. Aquestes es tanquen i queda la forma del galet. La sopa de galets és un costum eminentment català i compte, que això de farcir els galets es veu que no correspon a la tradició.
EL POLLASTRE ROSTIT
Al Nadal es matava el gall més gran del galliner, aquell que havia fet una bon servei. La cresta i els seus menuts s’aprofitaven per al brou i a la carn d’olla jo buscava aquesta peça com si es tractés d’un tresor entre la pilota, les butifarres … Al galliner quedava el gall jove que no exerciria de cap del galliner fins que no passés l’hivern i les gallines comencessin a tornar a pondre a tot gas.
El pollastre rostit de Nadal és aquell que s’acompanya de prunes i pinyons i la carn es cou amb farcellets d’herbes lligades en fulles de llorer.
LA COPETA DE RATAFIA
La ratafia és aquell licor de nous verdes que inclou un macerat lent de com a mínim 40 espècies de plantes aromàtiques i medicinals. La ratafia es fa cap al mes de juliol i mentre que es macera, es cola i s’envasa ens acostem als Nadals i per això era durant les festes nadalenques que se’n feia un bon gasto. Us recomanem que us la prengueu ben freda, així la dolçor no ens embafa.
I creieu-me, la vida es veu molt més agradable amb un bon consol de ratafia.
