M’he dedicat molts anys a fer classes en una aula, amb molt alumnes asseguts mirant la pissarra o bé la pantalla. Jo sentia que aquelles no eren les classes que a mi m’agradaria fer. I ara finalment quan ja estic jubilada em puc dedicar a fer-les com volia: unes classes a l’aire lliure, on la pissarra és la natura i els alumnes una colla de persones que venen a aprendre per gust. No sabeu el plaer que em proporciona compartir amb els alumnes del curs llarg que fem els dissabtes el nostre coneixement que hem posat a la pràctica al Parc de les Olors, així com veure com gaudeixen els visitants del primer diumenge de cada mes quan venen a fer la visita guiada. Ells diuen que s’ho passen bé, però jo sento un vertader plus d’energia vital, aquella que ens alimenta l’ànima i ens dóna molta energia per continuar amb el nostre projecte.
L’expressió “Ensenyar delectant” no és meva. Així definia l’orientació de la seva escola Horaciana el jove Pau Vila, un dels eminents geògrafs del nostre país, quan al 1905 la va crear a Barcelona, abans que se n’anés a estudiar Geografia a Ginebra. M’agrada de tant en tant recordar-lo. És un dels meus mestres inspiradors. Ell i la Pilar Benejam són les persones que m’han reforçat més la meva passió per ensenyar. Sempre els ho agrairé.
Pilar Comes Solè
