Aquests dies de plugims, ruixadets quasi diaris ens han emergit de terra un munt de bolets.
Perquè ens surten tants bolets?
La simbiosi dels fongs i les arrels de les plantes: la micorriza
És ben curiós, només que caigui un bon ruixat ja comencen a sortir bolets pel Parc. Sabem que això és un bon indicador de fertilitat del sòl. Però mirem d’aprofundir-hi una mica més en la interessant simbiosi entre fongs i arrels de les plantes, que s’anomena micorriza.
La paraula micorriza es refereix a la simbiosi entre un fongs (mycos) i les arrels (rhizos) de les plantes. Com en tota relació simbiòtica, ambdues parts es beneficien mútuament. Com funciona la micorrizació?
Per a què els serveix als fongs la micorrizació?
Els fongs reben els carbohidrats i vitamines de la matèria vegetal de les plantes que s’acumulen al sòl. Ells s’encarreguen de descompondre-la i aprofitar-la. Això vol dir que si tenim molts bolets, significa que tenim un teixit de filaments de fongs molt dens sota terra. No ha sigut cosa de dos dies. Els bolets ens surten precisament allí on no hem passat el tractor. Que l’única cosa que fem és tallar l’herba i deixar-la a mode de coberta vegetal. Això és la base de la permacultura.
Com els serveix la micorrizació a les plantes?
Per una banda gràcies a les hifes o filaments del fong que formen una trama sota terra, les arrels de les plantes aconsegueixen captar més fàcilment els nutrients del sòl i l’aigua, podent resistir així millor els períodes de sequera. També es tornen més resistents a les malalties.
Com afavorim la micorrizació?
Si respectem l’estabilitat del sòl, sense remenar-lo, sense deixar-lo al descobert, tot aportant-hi material vegetal, el procés de micorrizació s’anirà enfortint. Si plantem plantes perennes o vivaces, com ara els arbustos aromàtics mediterranis, afavorim els processos de simbiosi entre fongs i arrels, tot fent que el sòl sigui una comunitat viva plena de filaments de fongs que emergiran en forma de bolet o unitat reproductora, per tal que les espores caiguin al sòl i s’intensifiqui la micorrizació.
La micorrizació és una simbiosi bàsica per a la salut de les plantes, però per algunes espècies és imprescindible. Per exemple és el cas de les orquídies. Sense les micorrizes les orquídies no viuen. Per a les repoblacions forestals i per al cultiu de les plantes en general es procura que els substrats vagin acompanyats de fongs per afavorir la simbiosi entre els fons i les arrels.
Hi ha micorrizes molt productives com ara les de la tòfona, que és un fong associat a alzines i altres espècies d’arbres i arbustos mediterranis.
El botànic alemany Albert Berhhard Frank va ser el primer a observar i batejar aquest fenomen el 1885. A principis del segle XX, va començar a estudiar-se per la seva importància per a les plantes utilitzades en agricultura i jardineria, però no va ser fins a mitjan aquest segle quan va començar a acceptar-se la seva importància i generalitat dins de la Naturalesa.
La micorriza és una de les moltes simbiosis que la natura, amb el seu gran art de col·laborar entre éssers vius, ens ensenya i ens fa entendre la importància dels bolets més enllà d’anar-los a collir i fer-nos uns rovellons a la brasa.
Pilar Comes Solé
