Fa uns dies l’empresa Provital va dur als Laboratoris Magriñà al Parc de les
Olors del Serrat perquè coneguessin el nostre projecte. Així anem enfortint la
xarxa amb la indústria del país. I per a què?

La indústria, l’agroecologia, les Plantes Aromàtiques i Medicinals, i un paisatge
rural ben gestionat: tot un somni

Sabíeu que Catalunya és la regió d’Europa amb més alta concentració d’ indústries
agroalimentàries, cosmètiques, de perfums, farmacèutiques… que fan servir PAM
(Plantes Aromàtiques i Medicinals) ?
Sabíeu que Catalunya per la seva orografia, des del nivell del mar a 3000 metres
d’altitud, amb moltes terres de conreu abandonades i amb una superfície de bosc de
més del 65% del total del territori és un país ideal per al cultiu de PAM?
Sabíeu que les PAM a més d’una funció productiva fan una funció ambiental
estratègica i són una oportunitat de diversificar l’activitat agrària, l’ecoturisme i el
paisatge del nostre país?
Sabíeu que el cultiu de les PAM integrades en un enfocament agroecològic són un
reforç indispensable per als cultius d’horta?
Sabíeu que les PAM suposen un univers molt ampli de matèries primeres que es
poden obtenir de la gestió sostenible dels nostres boscos?

I per a què hem de col·laborar tots plegats?


D’aquestes consideracions se’n deriva que com a país tenim una oportunitat :
TREBALLAR PLEGATS PER CONSTRUIR UN SECTOR DE CULTIU I
APROFITAMENTS DE PAM, un sector agroecològic on els propietaris de terres
agrícoles, propietaris forestals, indústries i administració remem plegats.
Ja comptem amb experiències reeixides , com el model que proposem des de la Xarxa
Parc de les Olors, i que fa més de 10 anys anem fent créixer en col·laboració amb
l’empresa Provital, i altres empreses del país. Però podríem dir que només hem fet
que encetar un camí. El volum de cultiu és testimonial i per poder construir un sector i
abordar les demandes de la indústria i la millora dels nostres agrosistemes cal tenir
una estratègia pràctica amb una mirada innovadora i decidida per tirar endavant el
somni compartit. Necessitem teixir complicitats mentre anem resolent els esculls en fer
els primers passos.


Alguns exemples

El cas del cultiu de la camamilla
La nostra camamilla silvestre és la millor del món, originària del Pla d’Urgell i la flor de
camamilla (Matricaria camomilla) té molta demanda tant en el sector de les infusions,
com en el cosmètic i també farmacèutic. Ara bé, nosaltres no podem competir amb els
preus de la camamilla d’Egipte o bé dels països de l’Est. Per poder-ho fer cal comptar
amb una maquinària adaptada que permeti collir la flor neta sense tija. Ens direu que
segur que ja està inventada. Segur que si, però aquesta maquinària està pensada per
a grans camps plans i extensions. Des de l’agroecologia i les característiques de la
geografia del nostre país la camamilla és una oportunitat per a bancals i petites feixes,
el que implica treballar amb una maquinària adaptada a petits tractors. Heus aquí
l’escull que tenim amb la camamilla: Estem treballant en el disseny del prototip i en
buscar el finançament per construir-lo. Què ens cal? Que entre l’administració, les
empreses interessades i els productors ho fem realitat.
El cas de la trementina dels boscos de La Vansa
Estem perfilant un projecte PROMACC (Projectes Forestals de Mitigació i
Adaptació al Canvi Climàtic), per als boscos públics del municipi de La Vansa i
Fórnols que és terra de Trementinaires. El projecte previst, a més dels aprofitaments
fusters es proposa recuperar l’approfitament de la trementina. Tinguem en compte que
pràcticament la totalitat de la trementina que necessiten les indústries s’ha d’importar.
La idea és que aquesta matèria primera la compressin empreses del país que a més
podran compensar la seva petjada de carboni amb els crèdits climàtics generats pel
PROMACC. Diversos projectes europeus i catalans (com SustForest+, ResiCat o
BioResinCAT) estan impulsant la recuperació de la producció de la resina. A veure si
amb el PROMACCde la Vall de la Vansa podem fer que aquests boscos públics
recuperin la seva funció productiva de la trementina i d’altres aprofitaments on les PAM
hi tenen un paper important.


Tot plegat només necessita una visió compartida i molta predisposició a col·laborar
entre tots els actors.