En Xesc i la Meritxell ens han fet una visita, ha estat un honor rebre i mostrar el nostre projecte a persones com ells que estimen tant el nostre país, el camp i valoren el món vegetal i l’agroecologia.
Com vam conèixer al Xesc i a la Meritxell?
Vam conèixer la parella del Xesc i la Meritxell quan vam anar a dinar al seu restaurant de Gombrèn, Can Xesc ( https://www.fondaxesc.com/), una magnífica experiència gastronòmica que hem repetit diverses vegades. La darrera vegada que hi vam anar ens van mostrar el seu interès de conèixer i col·laborar amb el Parc de les Olors, que només coneixien pels productes que havien comprat a la botiga on-line.
La trobada i la col·laboració
Ens van dir que mirarien de venir a fer-nos una visita i ho han fet. I no només ha estat això, sinó que de seguida s’han mostrat molt generosos de col·laborar amb nosaltres. El passeig pel Parc ens va demostrar com d’interessats estan amb les plantes. I veure-les en directe, cultivades, amb espècies tan diverses, va fer que en Xesc, no parés de tocar-les, olorar-les i es mostrava amatent de saber-ne les propietats i les seves possibilitats a la cuina, que és el camp que ell domina i molt. La Meritxell anava mostrant el seu interès també i s’abstreia alguns moments per fer unes fotos precioses, que ens ha fet arribar i que reproduïm gustosament.
De moment el xampú de les habitacions de la Fonda Can Xesc serà el nostre xampú de romaní. I a veure si al Xesc li va bé l’oli essencial i la infusió de farigola blanca per curar-se la congestió i la tos que tenia. I com que no n’hi havia prou, en Xesc es va oferir a venir amb uns companys cuiners a fer-nos un dinar celebració properament. Quin gust tractar amb persones a qui l’excel·lència les precedeix, però que es mostren tan humanes i senzilles que encara se’ns fan més valuoses.
L’agroecologia pot canviar més coses que el paisatge
Sempre em sentireu defensar que l’agroecologia hauria de ser el futur. Perquè l’agroecologia és una manera de concebre i actuar al món per fer front no només a l’emergència climàtica, sinó també a l’emergència social , econòmica i política.
L’agroecologia respira humanisme. No explotem la terra, la mirem de gestionar per acostar-nos de mica en mica a un ecosistema equilibrat, que té molta biodiversitat però que no es pot construir de cop. Les plantes com les persones s’han de reconèixer entre elles, créixer i ajudar-se mútuament. No hi ha males herbes, senzillament herbes espontànies que si les sabem reconèixer, les podrem valorar i aprofitar. No hi ha res al camp que s’hagi de rebutjar, perquè allò que no aprofitem nosaltres ho fan les nostres gallines, bens i cabres.
I en un món on l’individualisme sembla que triomfa cada vegada més, el que passem un matí amb en Xesc i la Meritxell amb un acte profundament humà, ens fa pensar com de valuoses són aquestes estones. No hem necessitat cap contracte ni cap protocol, només
