És aterrador veure com les Plantes Aromàtiques Mediterrànies com el romaní i la sàlvia que teníem en camps de secà s’estan morint de sequera i calor.
Per què? Com podem fer-hi front?
Les plantes aromàtiques com el romaní i la sàlvia són mediterrànies, no del desert
Aquest any s’han acumulat les desgràcies: una sequera mantinguda de dos anys amb pluges poc regulars i notables i altíssimes temperatures que superen el llindar de resistència a la sequera que tenen les plantes aromàtiques mediterrànies. Estem veient que encara que reguem l’ambient és tan calorós i sec que les plantes de seguida es panseixen i no poden créixer adequadament. I en el cas de les plantes que teníem pròpies de secà com les lavandes, els romanins i les sàlvies, entre d’altres, veiem que s’estan assecant. Pobretes, deuen pensar que estan al desert i no aguanten tants mesos de sequera intensa i insolació insuportable.
L’alternativa: crear vergers, plantar els arbustos fent comunitat amb els arbres
Aquest any hem decidit que les noves plantacions les faríem sota arbres. Seguint el model dels vergers dels oasis del desert. Ho vaig veure a la vall del Draa del Marroc fa molts anys. Les altes palmeres es combinaven amb espècies d’arbres fruiters i cultius d’horta i cereals tot formant una densa taca verda on s’aprofitava al màxim l’aigua i la terra i on els diferents nivells de cultiu en alçària possibilitaven un ambient frescal producte d’una semi ombra. Aquí no plantarem palmeres, però si oliveres i fruiters amb reg de degoteig de suport i així comparteixen el reg els romanins , les farigoles i els arbres
Els arbres formen un espai de semi ombra que redueix l’evapotranspiració del sòl i protegeix de la insolació intensa a les herbes i arbustos que viuen sota. Amb el canvi climàtic s’està observant com els matollars de romaní espontanis i altres aromàtiques que abans vivien perfectament a ple sol, actualment busquen el refugi de sota els arbres del bosc on creixen.
Els arbres redueixen l’erosió per efectes del vent i de la pluja torrencial i suposa un major aprofitament dels recursos: sòl, aigua, …..A més, els arbres, amb les seves arrels profundes formen associacions amb micorrizes (fongs) i així incrementen la disponibilitat de nutrients per a ells i per als cultius que creixin sota. Els arbres plantats i combinats amb arbustos mediterranis formen comunitats perennes que tenen una alta capacitat d’absorció de CO2.
La comunitat verger permet incrementar la producció i alhora fomentar la biodiversitat. És l’alternativa més efectiva al monocultiu i garanteix una major sostenibilitat i equilibri ecològic de les terres
Com funciona la comunitat vegetal combinant arbres i arbustos? L’exemple de l’ametller i el romaní
Per exemple, una associació favorable és la plantació d’ametllers amb lineals de romanins. Aquesta associació a més afavoreix també i molt a les abelles. El romaní i l’ametller coincideixen en tenir una floració durant l’hivern. La flor de l’ametller té molt pol·len i en canvi la flor del romaní té molt nèctar. Les abelles necessiten el pol·len dels ametllers per a alimentar a les seves cries i el nèctar per fer-ne la mel. La combinació d’ambdós vegetals a més afavorirà la pol·linització i els ametllers tindran bones collites d’ametlles, sense haver-les de tractar de res perquè el romaní és una planta aromàtica amb un alt nivell d’antioxidants i terpens, un autèntic repel·lent de plagues de l’ametller.
Ens hem de preparar per tenir sequeres i onades de calor reiteratives. Cada vegada cultivar la terra serà una tasca més complexa. Aquest any, per exemple les nostres produccions han caigut en un 40% i en canvi la inversió en reg s’ha multiplicat per 4. Amb tot no renunciem a fer del Parc de les Olors un oasi perquè us hi pugueu refugiar.
Pilar Comes Solè
