Les més que abundants pluges del passat mes de març han aconseguit omplir-nos els pous però no tot són beneficis….

COM S’OMPLEN ELS POUS?

Enguany estàvem molt preocupats perquè després de la llarga sequera, els nostres pous es van pràcticament assecar. Però, a finals de març, i després dels més de 300 ml caiguts de pluja beneïda vam començar a notar que els pous s’anaven refent. I a mig abril ja podem dir que s’han revingut del tot.

El nivell d’aigua dels pous depèn del nivell de les aigües freàtiques o subterrànies. De fet, els nostres pous depenen del freàtic de la conca del riu Tenes. Ha estat veure el riu amb un curs abundant d’aigua i començar al cap de pocs dies a notar-se en el nivell d’aigua dels nostres pous.

A la natura tot està interconnectat i els aqüífers, encara que sovint no ho podem veure, formen un teixit molt curiós de bosses d’aigua i cursos subterranis que se’ns mostren a la superfície en les fonts i en els pous.

UNA PLUJA DE FLORS DAMUNT UNA TERRA ESQUERDADA

Les moreres i els cirerers aquests dies ens estan deixant un tapís de flors pel terra. Està explotant la primavera i molts arbres i arbustos floreixen primer abans de treure la nova fulla. El cas de les moreres que tenim per fer-nos ombres és espectacular. Com que són arbres caducifolis quan arriba la primavera primer fan la flor i després la van deixant caure de manera que damunt les taules i per terra tenim aquests dies una autèntica catifa.

Als cirerers també els van caient les flors i comencen a treure unes incipients fulles verdes. En pocs dies el Parc es va vestint de primavera però cada any és diferent. Aquest any, les intenses pluges de març han provocat una pressió tan forta a la terra que aquesta s’ha vist compactada i fins i tot esquerdada. Ara ens cal fer una feina ingent d’entrecavar els cultius per esponjar el sòl i afavorir el creixement de les plantes. Si que és veritat que on la coberta verda era densa la terra no s’ha esquerdat. Però allí on havíem plantat recentment i la terra era al descobert la pluja ha fet força mal. Això ens recorda que el sòl ha d’estar sempre protegit, o bé amb una coberta verda o bé amb llana o palla.

TENIM LA PLANTA DEL ARBRE DEL TE

L’arbre del te (Malaleuca alternifolia) és de la família de les Myrtacies, és originari d’Austràlia i Nova Zelanda. Les seves fulles, molt estretes, es destil·len i se n’obté un oli essencial complex format per més de 100 molècules diferents, sobretot d’alcohols mono i sesquiterpènics.

Condicions de cultiu

El seu ecosistema més propi és el d’àrees humides, fins i tot pantanoses. Es cultiva sobretot a Nova Gal·les del Sud. A les nostres terres el podem cultivar sense gaires problemes, perquè és un arbret rústic. Li agrada el sol però també l’aigua, pel que caldrà preveure un reg setmanal, especialment a l’estiu. És un vegetal que es regenera fàcilment, quan es tala en dos anys acostuma a tornar a créixer. Es coneixen més de 200 espècies del gènere Melaleuca, però la que s’acostuma a cultivar per obtenir-ne l’oli essencial és l’espècie alternifòlia.

Propietats i usos

El rendiment en oli essencial de les fulles de l’arbre del te està entre un 1 i un 2% a partir de material fresc. El component majoritari és el terpinen-4-ol. Un excel·lent bactericida i també un bon antifúngic.

Curiositats

L’arbre del te és una planta que ja era utilitzada tradicionalment pels aborígens australians, especialment per les seves propietats bactericides i antiinflamatòries. Durant la segona guerra mundial l’exèrcit australià va incorporar l’oli essencial de l’arbre del te en la seva farmaciola bàsica.

Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors