Dels ruscos tradicionals fets en troncs d’alzines sureres que feia servir la seva àvia, en Rubén ha passat a aplicar les tècniques més modernes i compta amb unes instal·lacions força noves on combina les tasques productives amb les divulgatives.
Dues hores de classe magistral, en el sentit estricte, impartida per un gran mestre.
Després, una sessió d’observació directa dels ruscos en un recinte especialment dissenyat per veure’l a ell i a les abelles de ben aprop.
I finalment una sessió de tast de mels. Aquí vam poder tastar la mel de bosc que és la pròpia de la denominació d’origen de Lièbana. Sabíeu que el fruit de les alzines exhuda un nèctar que les abelles aprofiten amb delit?
Hem hagut d’anar a Liébana per saber que els ossos no busquen la mel sinó les larves de les abelles. Busquen la proteïna. Que les abelles fan el ball del vuit per mostrar a les seves companyes on trobaran una font important de néctar, tot un llenguatge complex que en Rubén ens ha sabut sintetitzar. Que la reina es fa gràcies a l’alimentació exclusivament amb gelea reial. Que una reina pot viure 5 anys però només la fecunden una vegada per part de 30 mascles i moltíssimes idees més…
Fa temps que al Parc de les Olors volíem començar a treballar el tema de les abelles però ens calia trobar la persona experta que a més estigués disposada a compartir el seu coneixement. En Rubén és molt generós i obert a col.laborar. De moment hem parlat de fer una publicació del seu saber.
El gran plaer de tastar el pol·len fresc
Un dels grans plaers del tast va ser posar-nos a la boca una mica de pol·len fresc, quin plaer, quin gust, totalment diferent al pol.len sec, deshidratat que es ven.
Perquè “poca miel y mucha mielda”?
En Rubén ens va fer notar que el mercat de la mel está molt adulterat. Per aconseguir mel barata i que ragi amb facilitat, el que es fa és escalfar la mel i afegir-hi altres components, de manera que deixa de ser mel per ser “mielda”. La mel ha perdut la major part de les seves propietats Si comprem mel i queda com gelada hem de saber que és una de les característiques que evidencien que és pura i no s’ha sobreescalfat i tampoc no se li ha afegit res. Però la garantía la tenim sobretot si la comprem als mateixos productors.
Mirarem de continuar col.laborant amb el Ruben i mirarem de tenir la seva mel a l’agrobotiga. Un trosset valuós del món rural encara autèntic de Liébana que hem pogut conèixer i gaudir en les nostres vacances agroturístiques d’enguany, organitzades per la Sònia, qui coneix i estima aquest raconet de Cantàbria com si en fos filla.
Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors
