Els camps grocs que ens impressionen per la seva lluentor i ens transmeten alegria són sembrats de colza (Brassica napus), una planta de la gran família de les brassicàcies, és a dir parenta dels bròquils, les cols, la mostassa, dels naps, el col rave, del glast, vaja que forma part d’una comunitat botànica de més de 3000 espècies. Tenen en comú que són rústiques i a més fan molta flor groga de 4 pètals ( per això abans se les anomenava crucíferes) i són un bon aliment per als insectes pol·linitzadors.
La major part de les brassicàcies són comestibles i tenen principis actius antioxidants molt interessants. Però el cas de la colza és diferent, perquè conté l’àcid erúcic que el fa no comestible per als humans, encara que darrerament s’ha pogut reduir el seu contingut en aquest principi actiu. Amb tot la colza s’aplica més aviat com a pinsos de ramaderia, tot fent de substitut de la soja, o bé com a cultiu per bio diesel.
Els camps de colza han començat a proliferar a Catalunya com a cultiu de rotació dels cereals. I també perquè es fomenten des de la pròpia administració. I ara ja ha començat per tant la fal·lera de la colza. És llastimós, però la pagesia al nostre país està molt desesperada tot buscant algun cultiu que sigui una mica rendible i s’apunten a la primera. Ara és l’hora de la colza, però ens podríem preguntar si no podríem trobar maneres de fer altres cultius alternatius i no només jugar amb el cereal de torn i la colza?
Des del Parc de les Olors estem estudiant una brassicàcia. Es tracta del Glast (Isatis tinctoria) que fins el segle XVI s’havia fet servir per fer el tint blau, i des d’aleshores ha perdut la seva aplicació tintòria, però en canvi sembla que pot tenir interès com a planta cosmètica o bé medicinal pel seu nivell d’antioxidants. Ara el problema el podem tenir en garantir el subministrament d’aquesta planta, ja que no es cultiva per les nostres terres. Perquè no podem explorar més brassicàcies i proporcionar més biodiversitat a les nostres terres agrícoles? Però per fer això hem de fer créixer més l’economia circular i de circuit curt amb la indústria. Establir acords que suposin una oportunitat per al camp i responguin a un model més just i sostenible de producció.
Pilar Comes Solé
