AVIAT COLLIREM LES NOSTRES ESPONGES NATURALS
Aquest any no hem collit gaires carbasses per alimentar-nos però en canvi tenim una bona collita d’esponges per rentar-nos.
Hem plantat les lufes entre les mongetes tendres.
La calor intensa i mantinguda del llarg estiu, que sembla que ja queda enrere, ens ha cremat les mongetes, però se’ns va acudir de plantar intercalades en les mateixes canyes les lufes que havíem fet germinar nosaltres mateixos. Els ha costat de créixer amb la calor, però aquestes no s’han assecat, tot el contrari, fa pocs dies vam poder contemplar els penjolls dels seus fruits: unes carbasses verdes, allargades i sorprenentment ben vives. En arribar les pluges i la baixada de temperatures han fet una nova florida. A veure si hi són a temps de fer una nova tanda de fruits. Ara ens caldrà esperar que arribi el fred i s’assequin. I als seus peus hi hem tornat a sembrar les mongetes tendres de nou.
Com és la lufa i per a què serveix?
La lufa (Luffa aegyptiaca i Luffa acutangula)és un gènere de plantes de la família de les Cucurbitàcies, com el meló, la síndria o la carbassa. El gènere luffa compta amb 7 espècies. És molt sensible a les glaçades. Poden arribar als 2 metres d’alçària i viu molt bé en ambients més aviat humits i li agrada disposar de força matèria orgànica. Viu molt bé entre els 22 i 30º.
La lufa o esponja vegetal és el fruit d’una planta enfiladissa tropical. És originària de l’Índia; a les zones tropicals d’Àsia i Àfrica es cultiva sovint com a hortalissa i es menja quan la seva polpa és verda. Per utilitzar l’esponja, hem de collir el fruit quan sigui madur, sec, de color marró i deixar-lo assecar completament 2 mesos. Ja ben sec el pelarem i li traurem totes les llavors que guarda al seu interior. Llavors caldrà rentar l’esponja amb aigua i peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), tot evitant l’ús del clor (llexiu) per no degradar la resistència de la cel·lulosa.una vegada ben blanca s’asseca al sol i ja es podrà fer servir.
Propietats i aplicacions
Quan el fruit de la lufa madura, el teixit tou es dissol i s’asseca, deixant un esquelet fibrós de naturalesa porosa. Des d’un punt de vista de ciència de materials, la lufa és un compost cel·lular natural amb una microestructura altament organitzada. La fibra està formada principalment per cel·lulosa (60-65%), hemicel·lulosa (20-23%) i lignina (10-12%)a més de ceres.
La xarxa de fibres que componen internament el fruit s’utilitza com esponja per exfoliar i suavitzar la pell, activar la circulació sanguínia, eliminar cèl·lules mortes i ajudar a prevenir la cel·lulitis. S’ha d’humitejar l’esponja i aplicar-la suaument sobre la pell amb moviments circulars.
La lufa també s’està estudiant i aplicant a l’enginyeria d’avantguarda per a biocompostos i reforç de polímers en l’automoció i embalatges sostenibles, tot disminuint el pes del material final i fent-los més biodegradables. També s’aplica en el tractament d’aigües per a l’absorció de metalls pesants en aigües residuals industrials o bé la retenció de colorants sintètics provinents de la indústria tèxtil, entre d’altres aplicacions tècniques.
L’esponja de lufa representa una alternativa real i d’impacte ambiental positiu enfront de les esponges sintètiques (fetes de poliuretà o polièster, derivats del petroli). Té l’avantatge que es degrada de forma natural en poques setmanes, és un residu orgànic i no deixa residus ni microplàstics.
Com a cultiu anual, actua com un embornal de carboni durant la seva fase de creixement i requereix molt poca energia industrial per al seu processament final per la qual cosa la lufa és una planta a introduir en les nostres pràctiques de sostenibilitat quotidiana. Esperem que ben aviat les pugueu trobar a la nostra agrobotiga i a la compra de les nostres esponges us hi afegirem unes quantes llavors perquè a la propera primavera les pugueu sembrar al vostre balcó o jardí.