Pel clima 1 arbre vol dir 150 kg de CO2 que pot absorbir en un any. Per a la biodiversitat 1 arbre suposa 3 refugis per a animals. Per a la salut 1 arbre són 4 mesos d’oxigen que respira una persona. Per a l’ocupació 1 arbre implica 1h 30’ de treball a l’any.
Com ens mirem i com actuem amb els boscos?
Catalunya és un territori muntanyós i això afavoreix, entre d’altres raons, que moltes terres que fa 100 anys es conreaven ara siguin bosc. En bona part dels municipis un tema molt preocupant és el risc d’incendis que tenen aquestes àrees boscoses denses i abandonades. També és un tema molt preocupant pels propietaris forestals perquè el rendiment econòmic de la gestió d’un bosc mediterrani és pràcticament zero i costa de fer-ho bé. Però podem canviar aquesta perspectiva?
El problema de la gestió dels boscos de Catalunya és tan complex com urgent, i demana solucions innovadores. Fa ja alguns anys que em preocupa aquest tema i vaig mirar d’estudiar-lo des de la perspectiva humanista i positiva que em caracteritza i crec que les solucions hi són però demanen canviar la nostra visió dels boscos.
Per una part hi ha la perspectiva conservacionista, segons la qual es veuen els boscos com a espais de biodiversitat i és molt mal vist que es tallin arbres i es facin neteges forestals. Sembla que com més dens sigui un bosc més “natural” és, i per tant es tracta d’un ecosistema a preservar, és intocable. La visió conservacionista radical no té en compte que el bosc mediterrani quan es densifica excessivament el risc d’incendi és molt alt, però també passa a ser un ecosistema col·lapsat. Els arbres competeixen per l’aigua i el sòl, el seu creixement és molt limitat. Per tant, absorbeixen molt poc CO2.
Des d’una perspectiva del rendiment econòmic directe i immediat, per als propietaris forestals el bosc és pràcticament considerat com un espai improductiu. Pocs ajuts de l’administració i un cost molt elevat de gestió forestal per al valor de mercat de la biomassa obtinguda.
Hi ha una altra perspectiva per abordar el problema de la gestió dels boscos de Catalunya?
Des de la perspectiva de la lluita pel canvi climàtic i la necessitat que tenen les indústries de reduir la seva petjada de carboni i si cal compensar-la, se’ns ofereix una oportunitat per donar valor als nostres boscos.
Des d’una perspectiva històrica i ètica, les indústries del nostre país, que moltes d’elles van néixer amb aportacions de capital fruit de les rendes agràries, seria de justícia social que ara fossin elles que aportessin capital per poder solucionar el problema dels nostres boscos i en general del món rural.
Des d’una perspectiva política i legal comptem amb el marc per poder fer-ho. Perquè Catalunya compta amb una normativa que permet fer compensacions d’emissions a nivell local. Així les empreses no han de comprar els seus drets d’emissions en programes d’actuació a l’altra punt de món, tot possibilitant un mercat voluntari per reduir emissions al nostre país.
Per altra banda estem amb una emergència climàtica que ens demana accions decidides per reduir les emissions de GEH. El teixit empresarial del nostre país comença a estar sensibilitzat per conèixer la seva petjada de carboni, fer un bon pla de reduccions d’emissions i compensar les seves emissions inevitables.
El marc administratiu està previst en el Programa de Compensacions Voluntàries amb projectes locals. El problema és que aquest programa no s’ha desplegat àmpliament. És una actuació pràcticament testimonial. Cal activar-lo i crear un mercat ben actiu de crèdits climàtics.
Els crèdits climàtics són una unitat d’intercanvi pensada per facilitar recursos per solucionar el problema de la gestió dels boscos a Catalunya. Per a les empreses el segell Crèdit Climàtic representa una manera segura i rigorosa de vehicular les seves aportacions, tot oferint-los visibilitat i transparència.
Per als propietaris forestals és una manera de posar en valor els beneficis que aporten els boscos a la societat, tot fent-ne una gestió sostenible, tan necessària com costosa. Els projectes forestals de mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC) són la garantia i el vehicle per a la transacció de crèdits climàtics en el nou mercat voluntari d’emissions a Catalunya.
https://creditsclimaticsforestals.cat/promacc/
https://creditsclimaticsforestals.cat/
En resum el marc legal el tenim, però què ens cal ? Abans de res cal que s’estengui la idea que els boscos són un patrimoni sensible i que ha de ser una prioritat de l’agenda política, però també del món econòmic i del conjunt de la ciutadania. Hem de canviar de mentalitat i ajudar tant com puguem a facilitar una gestió sostenible dels nostres boscos, perquè si no ho fem la factura serà molt cara. A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc, però…
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors