El tresor del poniol i el ramell de Sant Ponç

Sant Ponç de Cimiez és un dels sants que ha gaudit de més popularitat en els estaments rurals de casa nostra i se l’identifica com a patró dels herbolaris i apicultors (....) i també especial advocat contra les plagues de puces i xinxes. “Es situa el seu martiri cap a l’any 258 a la població de Cimiez. El culte a Sant Ponç màrtir s’estengué, especialment a partir de l’any 937, a Montpellier, Fréjus i Digna. A no trigar, la devoció a Sant Ponç (o Sant Poní) també es propagà arreu de Catalunya, i amb tanta força, que, àdhuc, els pagesos i els frares a una de les herbes qualificades de “Santes” (atesa la seva eficàcia guaridora) li donaren el nom de Ramell de Sant Ponç i a una altra el nom de Poní-ol (herba de Sant Poní).
L’Onze de maig és la festa de Sant Ponç, el patró dels herbolaris i dels apicultors.

Sant Ponç de Cimiez és un dels sants que ha gaudit de més popularitat en els estaments rurals de casa nostra i se l’identifica com a patró dels herbolaris i apicultors (….) i també especial advocat contra les plagues de puces i xinxes. “Es situa el seu martiri cap a l’any 258 a la població de Cimiez. El culte a Sant Ponç màrtir s’estengué, especialment a partir de l’any 937, a Montpellier, Fréjus i Digna. A no trigar, la devoció a Sant Ponç (o Sant Poní) també es propagà arreu de Catalunya, i amb tanta força, que, àdhuc, els pagesos i els frares a una de les herbes qualificades de “Santes” (atesa la seva eficàcia guaridora) li donaren el nom de Ramell de Sant Ponç i a una altra el nom de Poní-ol (herba de Sant Poní).

Segons Fra Valentí Serra, I per saber-ne més: http://www.calendariermita.cat/sant-pons-martir-i-lherba-de-sant-ponc/

Però la festa de Sant Ponç, com gairebé totes les festes tenen un origen pagà. Durant els mesos d’abril i maig floreix i es cull la major part de la flora útil medicinal. Motiu de festa grossa, perquè d’aquestes plantes en depenia poder guarir-se de molts malts. Era la base de la medecina tradicional, la que ara s’anomena fitoteràpia.

Quan floreixen les plantes es produeix el seu moment balsàmic, el curt període en què concentren el màxim percentatge d’essència. Per això des de l’abril , la tradició marca el divendres sant com un dels dies d’inici de la temporada de recol·lecció que normalment inaugura la farigola, una de les més primerenques, la sàlvia i la camamilla li van al darrere i després el poniol ( planta medicinal que rep precisament el seu nom de Sant Ponç), l’orenga, la sajolida, …..Si ara veniu al Parc de les Olors veureu la coincidència d’aquestes floracions i per això pels volts de Sant Ponç fem cada any la nostra festa de primavera a mode de festa major. Esperem que el proper any la puguem celebrar de nou.

El dia de Sant Ponç tenen llarga tradició de celebrar-se fires d’herbes i mel i d’altres productes relacionats amb les aplicacions de les herbes. La fira de Sant Ponç de la ciutat de Barcelona es celebra al barri del raval, al carrer Hospital, perquè des de l’edat mitjana en aquesta diada els recol·lectors de plantes medicinals les baixaven a vendre a l’Hospital de Sant Miquel i a l’Hospital de la Santa Creu.

El tresor del poniol i el ramell de Sant Ponç

El poniol simbolitza a les nostres terres el valor i l’eficiència medicinal de les plantes mediterrànies perquè gràcies a ella molts infants i també persones adultes salvaven les seves vides de les infeccions intestinals pròpies d’una època en que les aigües no eren potables i no es disposaven de sulfamides i antibiòtics per poder combatre-les, mitjançant les infusions de poniol. Per això mateix se la identifica amb Sant Ponç i li’n dóna el nom. Perquè en pugueu saber més a la caixa d’aquesta setmana us incloem el Calendari dels pagesos de 2020 perquè pugueu llegir l’article monogràfic sobre el Poniol que hi vam escriure (Calendari dels Pagesos 2020, pàg 30-31) i una ramet de la salut, a mode de Ramell de Sant Ponç , per seguir la tradició de la festa. Estarà format per les diferents herbes medicinals de més llarga tradició: camamilla, fonoll, poniol, menta i farigola.

La mel de romaní

Sant Ponç és el patró dels apicultors. Aquesta professió cada vegada es va complicant més perquè les abelles són insectes molt sensibles als canvis climàtics, depredadors com la vespa asiàtica …. Cada vegada és més difícil de trobar mel de romaní pura i especialment aquesta campanya del 2020 sembla que serà molt deficitària. La mel de romaní es la mel del hivern, perquè aquest arbust aromàtic justament floreix quan comença a fer fred. En canvi, la major part de plantes floreixen més aviat a la primavera. Per això els apicultors poden identificar perfectament quan és mel de romaní. A la caixa d’aquesta setmana us incloem un pot de mel de romaní ‘ CAl Portalè’ del Parc de les Olors de Claverol situat a Claverol (Pallars Jusssà), tot un luxe.

Per desinfectar-nos amb garanties

No parem de rentar-nos les mans. Per fer-ho amb garanties i no perjudicar la pell us recomanem que feu servir sabons naturals fets amb una base d’oli de calèndula i lavanda.

D’altra banda hi ha racons de casa nostra i també el cotxe que acumulen olors desagradables i possibles contaminacions. Us proposem uns ambientadors líquids vaporitzadors que ens permetran aromatitzar i desinfectar de manera immediata espais limitats. I com que comença la calor també ens poden servir per espantar mosques i mosquits.

Feu-vos un brou antioxidant en 6 minuts

Sovint al vespre ens ve de gust un sopar lleuger. Us aconsellem un plat fantàstic un brou d’herbes antioxidants que es fa amb el temps que ens faríem una infusió.
1) Poseu mig litre d’aigua a bullir.
2) Quan comenci a bullir hi submergim una bosseta del paquet sopeta toc de bosc. Tanqueu el foc i tapeu.
3) Deixeu infusionar uns 6-8 minuts. I destapeu. Tasteu per veure si està al punt de sal que voleu, si cal li afegiu un polsim de sal i ja us el podeu prendre com a brou.
4) També podeu fer servir aquest brou per fer una sopa amb pasta o bé com a brou saboritzant i sa per a un arròs o bé un estofat.

Una infusió suau i refrescant en base a l’herba llimona

L’herba llimona o lemon grass és una planta per a nosaltres exòtica, pròpia del sudest asiàtic on té llarga tradició d’ús a la cuina i com essència aromàtica. Al Parc de les Olors la tenim plantada i normalment cada any l’havíem de replantar perquè al hivern sens moria de fred. Però com que aquest any no ha fet gaire fred ha mantingut la seva vitalitat i ja torna a estar crescuda. Per això ens hem pogut permetre el luxe de fabricar ja la infusió Bona tarda que conté un bon percentatge de l’herba llimona i que ens ajudarà a prendre’ns les llargues tardes amb bon ànim. Us la podeu prendre calenta, però si en feu més del compte la podeu colar i guardar-la a la nevera i prendre-la a l’endemà ben fresqueta.

 

Comments are closed.