Sou conscients que prenem molt te verd perquè conté molts antioxidants i ens estimula, quan és una planta que ve de milers de quilòmetres enllà, mentre nosaltres tenim el romaní que té unes propietats semblants o millors i a més ens ajuda a millorar el nostre paisatge mediterrani?
Però el romaní és molt més que una planta aromàtica amb propietats desinfectants , estimulants i amb multitud d’aplicacions a la cosmètica i a l’alimentació . És l’arbust mediterrani més fort que hi ha per ajudar-nos a evitar l’erosió dels terrenys amb forts pendents. L’arrel del romaní i les seves tiges són tan potents que fa una veritable paret de contenció de l’erosió que poden provocar les intenses i concentrades pluges mediterrànies. El seu valor ambiental és incomparable si a més hi afegim que és un excel·lent reserva de nèctar per a les abelles al hivern, quan pràcticament no hi ha altres flors a la seva disposició.
AL PARC DE LES OLORS DEL SERRAT ESTEM VALORITZANT EL ROMANÍ DE LA VALL DEL TENES
Tal i com passa amb els vins, les plantes aromàtiques i medicinals s’adapten a cada lloc i arriben a desenvolupar perfils o quimiotips diferenciats. A les nostres terres en tenim molts per descobrir.
Vam escollir el romaní com a planta emblemàtica del nostre Parc de les Olors del Serrat perquè a la Vall del Tenes aquest arbust mediterrani hi creix amb abundància i mostra una gran vitalitat, fins i tot hem pogut reconèixer un quimiotip propi. És un arbust molt vigorós i amb un alt nivell de supervivència a nivell de cultiu, molt millor que el que es comercialitza normalment. Ara ens falta analitzar-ne l’oli essencial per conèixer la seva especificitat química. En aquesta vitalitat suposem que hi fa molt que la nostra vall estigui orientada cap a mar, de manera que la brisa de la marinada hi arriba sense dificultats. Per altra banda, tant les terres de conreu abandonades com els reiterats focs forestals han proporcionat al romaní l’espai idoni per desenvolupar-s’hi.
D’on ve el seu nom?
L’etimologia del nom romaní (Rosmarinus officinalis) ens remet a rosada i a mar, probablement perquè és una planta que no se n’allunya gaire, malgrat que, excepcionalment, se’n puguin veure exemplars lluny del litoral. Però si en considerem l’arrel grega de la paraula pot voler dir arbust aromàtic (“rhops” “myrinus”).
On guarda les seves propietats el romaní?
La potència medicinal del romaní es troba en les seves fulles i flors. És una dels pocs arbustos mediterranis que floreix al hivern. Les plantes floreixen quan s’estressen i adverteixen el perill de no poder-se reproduir. Per això deduïm que el romaní és fredolic. Quan arriba la primera onada de fred, el romaní comença a florir. Per això els apicultors poden saber que la seva mel és de romaní, ja que
quan aquest floreix molt poques plantes ho fan. Tot i que, en qualsevol moment de l’any podem tenir la sort de trobar alguna flor de romaní, tal i com recull el rodolí popular:
“Flor de romaní i noies per casar, tot l’any n’hi ha”.
10 rodolins i 10 propietats del romaní .
“Una bona ensumada de romaní de bon matí”
La manera més senzilla de rebre els beneficis del romaní és senzillament prement les seves fulles amb les nostres mans i immediatament posar-nos les mans davant del nas i fent unes quantes inspiracions profundes. Notareu la fortor àcida i molt penetrant de la càmfora, un dels components bàsics de l’essència de romaní. La seva olor ens remet a un bosc sec ple de pins i alzines.
“La bosseta de romaní a l’armari però no al coixí”
El contingut de càmfora del romaní fa que sigui un excel·lent substitutiu deles boles que es compren perquè no s’arni la roba. També ens pot anar bé tenir-lo a mà, quan estudiem o bé ens hem de concentrar molt. Però no va bé que ens posem la bosseta de romaní sota el coixí perquè com que és estimulant potser que no ens deixi dormir.
“Si cremem romaní el verí farem fugir”
Si tenim una llar de foc podem cremar els branquillons del romaní per encendre el foc i de passada aromatitzarem i desinfectarem l’ambient. Si tenim oli essencial de romaní en podem tirar algunes gotes a l’humificador o ambientador.
“Colònia d’espígol, sàlvia i romaní al marit fa reeixir”
Al romaní se li han atribuït propietats afrodisíaques, especialment per als homes. Ho podeu provar tot barrejant tres parts de romaní, per dues de lavanda i una de sàlvia en una barreja al 50% d’aigua i alcohol, obé fent-vos un bon massatge amb oli de romaní i a veure si hi ha sort !!!
“Per dir bon dia a la vida una tassa d’aigua de romaní cada dia”
Si sou dels qui no us agraden les infusions perquè us molesta el gust de l’herba, llavors podeu rebre els beneficis del romaní fent el següent: en comptes de prendre un got d’aigua només llevar-vos, podeu beure l’aigua on, la nit abans, hi heu deixat macerar en fred unes quantesflors de romaní. Si coleu l’aigua, us la prendreu sense pràcticament notar cap regust d’herba, però heu de treure el calze de les flors perquè si no amarguejarà.
“Una infusió de romaní, però que sigui en dejú i cada dia”
L’acció terapèutica de les herbes medicinals no s’aconsegueix en un sol dia. La tradició ens diu que, com a mínim, hem de fer una novena, és a dir que durant 9 dies hem de prendre una infusió de romaní. El romaní ens activarà l’organisme, perquè estimularà la nostra circulació sangínia i ens netejarà el fetge.
Infusió:
Poseu l’herba -fresca o una cullerada sopera de fulles seques en una tetera i llavors hi afegiu l’aigua bullint, ho tapeu de seguida i ho deixeu reposar uns 5 minuts. Finalment, ho coleu i us ho beveu. No ho feu de cop, sinó tranquil·lament, en petits glops. Com que el gust del romaní no és gaire agradable hi podeu posar un polsim d’estèvia en pols per endolcir l’experiència.
“A la carn als ous i a les patates el romaní els encanta”
El romaní és un condiment amb un gran paper a la cuina catalana tradicional, sobretot acompanyant plats de carn, tant a la brasa com estofats. Quan falta poc per acabar la cocció de la carn, hi dóna molt bon gust afegir-hi una branqueta de romaní.
A més, els seus antioxidants i desinfectants faran que digerim millor la carn i ens perjudiquin menys els greixos. Però si voleu saber de què és capaç la nostra humil planta
emblemàtica, el millor és comprovar-ho en una simple patata bullida: afegint-li una picada de sal i romaní, barrejada amb un bon raig d’oli d’oliva i una mica de polsim de pebre negre, es transforma en una delícia gastronòmica.
“L’esperit de romaní, el dolor prest fa fugir”
Poques coses hi ha al món tan plaents –i curatives– com els massatges. Però això ho sabem ara, perquè abans el màxim que gosàvem fer eren fregues, sobretot en cas de dolor localitzat.
Doncs bé: el romaní, macerat en alcohol o en oli, n’és un ingredient molt valuós.
Oli de massatge de romaní per al dolor:
amb alcohol fem macerar fulles de romaní i flors d’espígol prèviament assecades, a parts iguals, durant 40 dies i 40 nits a sol i serena, en un pot de vidre fosc ben tapat. Passat aquest temps, filtrarem el líquid i ens en farem fregues, dos o tres cops al dia, allí on tinguem dolor. Cal que l’aneu xinxolant o movent cada dos dies.
“Un bon massatge amb oli de romaní la pell i la sang ens fa rejovenir”
Si en lloc de la planta disposeu de l’essència, les proporcions per diluir-la en olis per fer massatges és d’una a tres gotes d’essència pura en 100 gotes d’oli bàsic (ve a ser una cullerada sopera). Es pot fer el mateix barrejant l’oli essencial en una emulsió o crema neutra, sense aroma, en idèntica proporció que en el cas anterior.
“El xampú de romaní el cabell fa enfortir”
L’essència de romaní està comprovat que va molt bé per al cabell. L’enforteix, fins i tot sembla que en facilita el naixement, treu la caspa i les picors i va molt bé per reequilibrar la grassa del cabell. Podem comprar un xampú neutre i afegir-hi unes gotes d’oli essencial, o bé, encara millor, podeu comprar el xampú de romaní, farigola i menta del Parc de les Olors.
I una recepta senzilla i deliciosa: OUS FERRATS AMB ROMANÍ
Abans de res ens cal tenir uns ous de gallines pica femers de garantia, un bon oli d’oliva verge extra i fulles de romaní, tant és que siguin fresques o bé seques.
Posem la paella amb l’oli i quan aquest sigui calent li tirem els ous i al seu damunt fulles de romaní i un xic de sal gruixuda. A continuació amb una cullera anem tirant l’oli de la paella ben calent per sobre dels ous. Així les fulles de romaní quedaran cruixents i deixaran anar la seva essència a l’oli i als ous.
Només ens queda agafar una bona llesca de pa de pagès i anar sucant el pa als ous, tot menjant-nos també les fulles de romaní. El romaní ens aportarà antioxidants i farà que el nostre excés gastronòmic no sigui tan greu.
