Sovint les persones que ens visiten ens feliciten per l’entorn, el paisatge i l’ambient que
hem creat al Parc de les Olors. Quines són les claus d’aquest benestar?
Cap on anem?
L’acceleració tecnològica de les darreres dècades —intel·ligència artificial,
biotecnologia, automatització, digitalització massiva, …— ha redefinit les estructures
productives, socials/culturals i fins i tot polítiques. Però com passa sempre que hi ha
l’emergència d’un paradigma radical en un sentit, en paral·lel, creix un corrent que
reivindica el contrari, en aquest cas l’essencialitat: vida senzilla, sostenibilitat,
equilibri amb la natura, proximitat i centralitat humana i comunitària. El Parc de
les Olors és una expressió del paradigma de l’essencialitat en el que creiem
profundament.
L’essencialitat no vol dir perdre’ns al bosc
Tot i que a vegades ens venen temptacions de refugiar-nos en un racó de bosc
ben lluny, l’essencialitat l’hem de saber adaptar als entorns quotidians. Quins
són els eixos de l’essencialitat?
Pensar en global i actuar en local. El que els geògrafs identifiquem com a
glocal. No quedar-nos en gran plantejaments teòrics, “cal ser sostenible”,
actuar i aplicar en el nostre entorn de la manera més coherent possible el que
defensem.
Prioritzar les necessitats bàsiques, tot tractant de ser el més autosuficients
possible, tant amb energia, com en l’alimentació, com en la salut i sobretot en
afavorir un suport social, una comunitat d’ajuda mútua que a més de confort
emocional, també suposa un contrafort social i de resistència per a la societat
del risc en la que vivim.
Millorar els ecosistemes del nostre entorn per guanyar en resiliència
local. Nosaltres formem part de l’ecosistema del nostre entorn i podem
col·laborar a fer-lo més equilibrat. Tant des del punt de vista natural com des
del punt de vista social.
No cal renunciar a la tecnologia, però aplicar criteris de “low-tech,
tecnologia senzilla i a mida de les necessitats. Potenciar la mesura i afavorir la
vivència, l’experiència directa més que l’estrès mental i emocional de l’on line
de les Xarxes. I per altra banda comprendre i valorar que la disponibilitat de
recursos condiciona el sostre energètic, perquè els centres de dades suposen
alta intensitat energètica, metalls crítics (liti, cobalt, terres rares) i xarxes
globals fràgils, de les que emergeix una gran concentració de poder en molt
pocs i una gran dependència de la resta.
El dilema entre essencialitat i tecnologia no és un conflicte binari, sinó un problema de canvi de mentalitat.
Cal posar sentit comú a la revolució que estem vivint. La qüestió central no és si utilitzarem tecnologia,
sinó com volem viure, i això definirà la resta d’aspectes, entre ells quina tecnologia, amb quin límit i al servei de què.
Construir el futur ho fem cada dia tan si com no
Quan anem a comprar, quan decidim què fem el cap de setmana, on invertim els
nostres estalvis, a què dediquem el nostre poc temps lliure, estem condicionant el
nostre present però també el nostre futur i el de la resta d’humans. Aquesta reflexió me la faig tot sovint.
Cada dia em llevo convençuda que podem fer molt per no deixar-nos dur pel desànim de veure que el món, va per mal borràs.
I avui plou, fa fred, ahir feia un vent desmesurat, però nosaltres al Parc de les Olors
som aquí per fer créixer el poder de l’essencialitat i compartir-lo amb totes les persones
que trobin en aquest estil de viure una identitat humana que ens fa més humans i feliços.
