El castanyer, un arbre caducifoli, noble i generós
Us agrada l’olor de les castanyes torrades? En Miquel aquest any farà de mestre
castanyer i anirà a torrar les castanyes a l’escola del seu net. Aquest petit fruit marró,
calent i aromàtic, és el protagonista d’una de les tradicions més estimades de la tardor
catalana: la Castanyada. Però darrere d’aquest costum hi ha totes una tradició del món
rural que no podem deixar perdre.
El castanyer (Castanea sativa) és un arbre majestuós originari del sud d’Europa i de les
zones temperades d’Àsia. Pot viure diversos segles i arribar als trenta metres d’alçada.
Les seves fulles són grans, allargades i dentades, i a la tardor adquireixen tons grocs i
rogencs que anuncien la maduració del fruit.
Prefereix els sòls silícics, profunds i ben drenats, i creix millor en zones muntanyoses
amb un clima suau i humit, com les comarques del Montseny, el Berguedà o la
Garrotxa.
El fruit: la castanya
Les castanyes són fruits però, a diferència de les ametlles o les nous, tenen un contingut
d’aigua més elevat. Són riques en hidrats de carboni complexos, fet que les converteix
en una bona font d’energia per a l’hivern. També aporten fibra, vitamines del grup B,
ferro, potassi i magnesi, i tenen un contingut baix en greixos.
Antigament, en moltes zones rurals, les castanyes van ser un aliment bàsic per a les
famílies pageses, especialment abans que la patata es generalitzés a Europa. Es podien
menjar torrades, bullides, seques o molturades per fer farina, amb la qual es preparaven
pans i pastissos.
El cultiu i la recol·lecció
El castanyer comença a donar fruit cap als 15 o 20 anys, i la collita té lloc a la tardor,
entre l’octubre i el novembre. Els fruits madurs cauen de l’eriçó —aquesta coberta
punxosa que els protegeix— i es recullen del terra. Tradicionalment, la collita era una
feina familiar i festiva, sovint acompanyada de cançons i àpats compartits al bosc.
Actualment, el cultiu de castanyers combina tècniques tradicionals amb la
modernització agrícola. Es mantenen pràctiques com la selecció de varietats locals i la
cura del sòl, tot i que avui dia també s’apliquen mètodes de prevenció contra plagues
com el temut cancro del castanyer o la vespa xinesa.
La Castanyada: una festa de tardor
La Castanyada és una festa tradicional catalana que se celebra la nit del 31 d’octubre i
l’1 de novembre, coincidint amb Tots Sants. Té les seves arrels en els antics àpats
funeraris, quan les famílies recordaven els difunts amb menjars senzills i calents.
Amb el temps, la celebració es va transformar en una festa popular marcada pel perfum
de les castanyes torrades i els panellets, acompanyats de moniatos i moscatell. A les
escoles, els infants celebren la diada disfressant-se de castanyeres, figures de dones
velles que, amb davantal i mocador, reparteixen castanyes calentes entre els petits.
A més del seu valor gastronòmic i simbòlic, el castanyer té un paper ecològic important:
ajuda a fixar el sòl, evita l’erosió i manté la biodiversitat forestal. En un moment en
què la sostenibilitat és clau, promoure el cultiu i el consum de productes locals com la
castanya és també una manera de cuidar el territori. Mengeu castanyes i celebreu la
castanyada! Bona festa de Tots Sants!