Com passa el temps!! Ja estan començant a florir els ametllers. La menta comença a brotar, les calèndules floreixen amb ganes. Tot torna a despertar de la letargia hivernal. I nosaltres hem d’accelerar el ritme de sembra i de fer esqueixos, per poder reproduir els milers de plançons a plantar al llarg de la primavera als diferents Parcs de les Olors de la Xarxa. Aquest any en reproduirem més de 100 espècies diferents.
Com a contrapunt del que us acabo de dir, fa pocs dies s’ha publicat un informe de la pèrdua de Biodiversitat que ha sofert Catalunya en els darrers anys: Estat de la natura a Catalunya 2020, on queda palesa una pèrdua de biodiversitat molt considerable (en conjunt més del 20%). Fem informes del que anem perdent, exhalem una queixa col·lectiva, però… ¿ què fem per solucionar-ho?
El propi informe en un destacat d’idees clau ens diu textualment pel que fa als camps i
pastures:
“En els darrers anys el món agrari català ha viscut un procés d’intensificació agrícola i d’abandonament de pastures i conreus. Aquests canvis han comportat una pèrdua continuada de la biodiversitat d’aquests ambients. Les espècies més afectades han estat les que depenen exclusivament d’aquests ambients, com ara els ocells esteparis o les papallones de prats. S’ha demostrat que la recuperació de pràctiques tradicionals o la promoció de nous models de producció més sostenibles poden esdevenir, entre altres, eines per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat.”
Si tenim clar el remei, perquè no ajudem a promocionar l’agroecologia i l’administració es decideix d’una vegada a penalitzar les pràctiques agràries intensives i a promoure aquelles que fomenten la biodiversitat?
