Ara que hem acabat el cicle de Festes de la Lavanda que enguany hem fet al llarg de més de 15 dies seguits, i on han vingut més de 500 persones, dediquem el mes de juliol a les festes de la RATAFIA, que ve a ser la festa de les 40 herbes.
La ratafia, un licor que honora la flora medicinal de cada lloc
La RATAFIA és un licor de nous verdes i herbes medicinals, aquelles que hi ha a cada lloc. No en necessitem molta quantitat sinó més aviat molta diversitat. La tradició diu que han de ser un mínim de 40 herbes medicinals diferents. De fet es tracta de fer un extracte alcohòlic perquè es deixen macerar les diferents herbes en alcohol. Nosaltres ja facilitem l’aiguardent dolç per no haver d’afegir-hi després el sucre.
La festa de la Ratafia
Primer el treball de camp: La festa de la ratafia ens dóna l’oportunitat de fer un recorregut guiat pel Parc de les Olors del Serrat mentre anem collint algun brot de cada espècie tot explicant-ne les seves propietats i aportació que fa cadascuna a la Ratafia.
Després el Taller de fer la ratafia: qui vol endur-se la ratafia ja feta, passarà a anar dipositant les herbes, una a una al recipient de boca ampla on tindran ja l’aiguardent a punt. Alhora que també caldrà trencar la nou/s verdes i afegir-les al pot.
I per cloure la festa: un bon sopar a la fresca on la ratafia hi serà present i a les postres arrodonirem l’experiència amb una copeta de ratafia del Parc de les Olors.
El significat del nom i l’origen de la tradició del licor de ratafia
La RATAFIA és una expressió que ve del llatí “pax rata fiat”, ratificar un pacte. En temps dels antics romans, s’aixecaven unes copes de beuratge per tancar un tracte o negoci. Encara que hi ha molts licors d’herbes similars a la ratafia en altres llocs del món, especialment a Itàlia i a França, és a les terres de la Catalunya Vella on està més arrelat el costum de posar a macerar un gran nombre d’espècies de plantes medicinals en aiguardent dolç. L’alcohol ensucrat i rebaixat en aigua (25-30ºC) fa de base i de líquid portador que acull els principis actius de les plantes i els seus diferents gustos.
LES HERBES DE LA RATAFIA
Hem de tenir en compte que una bona ratafia no ha de fer gust de cap planta en concret. El còctel s’ha de fer ben fet i ben divers. Però les plantes medicinals bàsicament les podem classificar cara a la ratafia en:
– Agrestes: Són la major part d’espècies aromàtiques mediterrànies. El seu gust és molt intens i amb molts principis actius desinfectants i balsàmics. L’exemple més clar és el hisop, les farigoles, les sàlvies, el romaní, la lavanda, sempreviva, espernallac.
– Cítriques: el gerani, la marialluïsa, l’herba llimona, la tarongina, les alfàbregues,….
– Amargues: Carxofera, flor i fulla de ruca, donzell, ….
– Anisades : fonoll, estragó, estèvia ….
– Florals: Flor de Sant Joan o pericó, equinàcia, rosa, ….
– Mentolades: Poniol, poliol, menta herba bona, menta de taronja, ….
COM FER LA RATAFIA?
Cal que les herbes siguin fresques, encara que una mica pansides. Ideal en l’estat en què us arribaran les de la caixa setmanal.
Cal triar els brins d’herbes i anar-los posant dins del pot on farem la maceració. Tingueu en compte que hi hagi un equilibri entre les diferents plantes i no perquè poseu més quantitat de planta la ratafia serà més bona.
És el moment de cobrir les herbes amb l’aiguardent. Tapar el pot i posar-lo a macerar.
La maceració tradicional és a sol i serena. En un indret on hi hagi canvis de temperatura. Si és a l’exterior, millor que tapeu el pot amb un drap o paper perquè no vegi la llum i així les plantes no perden propietats.
Cal XINXOLLAR, és a dir sacsejar sense destapar un o dos cops a la setmana. El més important és que les plantes sempre es mantinguin cobertes per l’aiguardent.
Passat el temps de maceració ( uns 40 dies a sol i serena) ja es pot colar i envasar per poder-la prendre. Cal guardar-la en ampolles de vidre en un lloc fresc, fosc i sec.
El procediment per fer ratafia és el mateix que es fa amb qualsevol altre licor d’herbes o fruits. Antigament era una manera de poder conservar fruits, com ara cireres, aranyons, gerds i disposar de vitamines quan no hi havia fruita fresca. El problema actualment és aconseguir l’aiguardent dolç de qualitat i saber els llocs on collir les herbes o els fruits.
Pilar Comes Solé
