En llatí la guerra es deia bellum Però com que es podia confondre amb bellus, que vol dir bonic, al segle IX es va canviar per l’arrel alemanya ‘wers‘ que vol dir confondre, arrossegar, barrejar. Així a l’època medieval a la guerra se li deia werra (enuig, conflicte) i més tard ja vam derivar cap a guerra. Això que us acabo de comentar només és una curiositat etimològica, però molt expressiva.
La guerra ens confon, ens arrossega i ens fa barrejar molts sentiments i persones per necessitat. Aquest sotrac tan fort que sentim aquests dies només veient les imatges de la violència extrema que ha imposat a Ucraïna la invasió de l’exèrcit rus no té paraules és la Werra. Però la guerra també provoca el despertar de sentiments d’empatia col·lectiva, de solidaritat massiva, aquesta és la part ‘bellum‘ o ‘bellus‘ del conflicte. I ens fa observar com de delicat és l’equilibri de la pau, en un món on les lluites per fronteres i poders triomfen.
Els humans actuem com a animals. Davant la provocació o fugim o bé ataquem. Sabeu com ho fan els vegetals? Com que no poden moure’s tan ràpidament, en cas d’amenaça tracten de reproduir-se el més ràpidament possible i d’una manera quasi invisible, a través de les seves arrels, fan grans aliances amb els altres éssers de sota la terra. Com podem aplicar la intel·ligència vegetal a la resolució de la guerra d’Ucraïna? Ajudant a què els ucraïnesos que s’enfrontin als russos siguin molts i cada vegada més, fent-los costat i donant-los moral, no només al front sinó fora de les seves fronteres, per tal que també pressionem a què la diplomàcia (que serien les aliances sota terra dels vegetals) sigui molt efectiva i que la bogeria d’un dictador es converteixi amb un roure corcat, tots nosaltres hem de ser els corcs i els que celebrarem, esperem que sigui ben aviat la seva caiguda.
Pilar Comes Solé
