...això si que és Km0 i sostenibilitat!

Si veniu al Parc de les Olors del Serrat, podreu conèixer en Sergi, el nostre cuiner i la nostra cuina sobre rodes (foodtruck). Amb el primer cap de setmana de Festa de la Lavanda, els hem posat tots dos a prova.
És hora de collir patates, les anem collint i cuinant. Les amanides les fem amb els enciams i altres herbes, tot acabat de collir. Els productes del nostre hort no passen de la porta. Són assaborits pels nostres visitants, qui després de fer una experiència, com la dels vespres a pagès o bé la festa de la lavanda l’arrodoneixen seient a taula a fer un menjar senzill, però comunitari i saludable.

Entenem que promocionar aquest estil de cuina pot afavorir molt la viabilitat del camp i sobretot fer més sostenible l’acte de menjar fora de casa. Heus aquí alguns arguments:
- Si anem al camp i a més de menjar prenem consciència de com ha crescut l’aliment, participem en l’acte de collir-lo, ens n’expliquen les seves propietats i a més ens el podem menjar acabat de collir, és quelcom millor que senzillament seure i triar uns plats d’un menú d’un restaurant, per bo que sigui.
- Menjant al Parc de les Olors el malbaratament alimentari no és possible perquè tot el sobrant passa pel nostre club de gallines, cabretes i altres animals, o bé el gat i els gossos que també tenim en nòmina.
- Al camp no necessitem estovalles de fil o bé plats de ceràmica. El major luxe és el lloc, el menjar i l’ambient comunitari que es conforma quan els visitants seuen a la taula llarga. La vaixella compostable fa que no hàgim de gastar aigua i sabó.
- Però sobretot menjar al camp i del camp els permet gaudir de l’energia vital que tenen els vegetals acabats de collir, conreats agroecològicament i sobretot és una manera de donar vida al camp.
I finalment també voldria afegir l’argument marc: Si volem canviar el model econòmic neoliberal basat en l’esclavisme de la nòmina, l’afany consumista com a font de felicitat i l’individualisme competitiu com a expressió de l’èxit, hem de ser creatius i alternatius. El sistema capitalista especulatiu fa dies que fa aigües, el canvi climàtic n’és la màxima expressió. És hora de queixar-nos menys i fer créixer alternatives. Una pot ser fer créixer les cuines del camp, al camp i per a benefici de totes les persones i del planeta.
La nostra cuina sobre rodes i en Sergi us esperen!
Pilar Comes Solé