Sabem que les plantes aromàtiques es protegeixen del fred amb el mateix mecanisme que es protegeixen de la calor. Hem comprovat que la mateixa herba Lluïsa (Aloysia citriodora), si no la reguem gaire a l’estiu, fa més olor i així també resisteix millor el fred. Però hi ha altres adaptacions, com ara la que ens mostra el llentiscle….
El llentiscle es torna vermell al hivern
Si us hi fixeu, el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus) quan li toca de ple el fred es torna vermell. Aquest canvi de color és perquè concentra antocians, un pigment natural que la planta concentra per poder suportar temperatures extremes.
El llentiscle un arbust fantàstic, ben propi de les nostres terres
El LLENTISCLE és el nostre arbust-arbre de festucs, però els seus fruits són massa menuts per ser comestibles. El seu parent del que es recullen els fruits dels festucs és la Pistacia Vera. Això no vol dir que el llentiscle o mata no sigui una espècie de la nostra flora útil molt interessant.
CULTIU:
Creix de manera espontània al sotabosc i ribes de la Catalunya de terra baixa, el trobem des del nivell del mar fins cap els 800m d’altitud. És un arbust-arbre , que pot arribar als 6 metres d’alçària i tot l’any és verd. Té un creixement ràpid i admet molt bé les podes. És un arbust excel·lent per fer tanques i és un bon refugi i aliment per a la fauna salvatge.
USOS I PROPIETATS
La seva saba s’anomena màstic i s’utilitzava per fer goma o làtex molt aromàtic. A l’antiguitat es feia servir com a goma per mastegar i encara avui s’aplica a l’ortodòncia, per a vernissos i en algunes cultures en fan licor. A Grècia en fan la Mastika, un licor característic de l’illa de Chios. La saba es recull entre l’agost i el setembre tot fent unes incisions a les branques més gruixudes.
El seu fullatge es conserva sempre verd, àdhuc quan ja se l’ha tallat, per això és molt valorat per aplicar-lo a rams decoratius. La seva fusta també s’aprofitava per fer-ne peces d’ebenisteria i se’n feien escuradents. Les branques del llentiscle i de la murtra es feien servir tradicionalment per ornamentar els pessebres i els carrers. Actualment la floristeria sostenible l’ha descobert i apliquen el brancatge de llentiscle per fer corones i rams ornamentals, el que ha provocat que hi hagi colles que van tallant llentiscle per vendre’l de manera incontrolada*.
Els seus fruits a l’antiga Roma es confitaven com si fossin olives, però actualment només serveixen per als animals o bé se n’extreu l’oli que crema molt i molt bé.
Pilar Comes Solé
* L’espoli del llentiscle https://infopam.ctfc.cat/noticia-espoli-del-llentiscle/
