El mes de juny és un no parar de collir plantes: el marduix, la sajolida, el poliol, el poniol… i no tot és collir, cal assecar-les i processar-les.
Les coneixeu?
Un dia al Parc el mes de juny
Avui en Jonathan ja estava acabant les darreres fileres de farigola que quedaven, les hem posat a l’assecador. Ocupen quatre safates, molt espai, però al final una vegada seques pesaran molt poquet i a més les hem de desfullar i treure’ls el tronc. Imagineu-vos-ho, de 10 kg que collim de planta verda en quedaran com a molt 3 kg de fulla de farigola.
En Miquel atrafegat anava traient planta ja assecada per fer lloc a l’assecador. No és treure-la, és desfullar-la i deixar-la sense palets, ben triada. Llavors ensacar-la i endreçar-la al magatzem.
Una vegada hem fet lloc a l’assecador, no li donarem gaire temps per tornar-lo a omplir, aquesta tarda ja estem collint el marduix, que ocuparà l’espai que hem deixat buit.I demà tornem-hi que no ha estat res!
El Marduix, una joia vegetal que cultivem al Parc de les Olors.
El marduix (Origanum majorana) és un arbust aromàtic perenne de la família dels orengues, té el seu origen a la part oriental de la Mediterrània, però s’ha estès a tot el món . Té una olor especialment bona, sembla talment un perfum.
El seu cultiu no és gaire complicat.
Cal fer germinar les llavors en el viver i plantar-les a la primavera en una terra sorrenca, ben adobada. Durant el primer i el segon any de cultiu, el més provable és que hàgim de desherbar sovint, però quan el cultiu està establert, amb un desherbat anual ja n’hi ha prou i en canvi el marduix ens regalarà una bona crescuda a finals d’hivern amb una floració a finals de maig que aprofitarem per fer una tallada de les flors i tiges. Possiblement al setembre podrem tornar-ne a fer una tallada encara que aquesta vegada de la tija sense flor.
Al marduix no li agrada gaire el fred ni les terres massa humides, vol un sòl que filtri bé l’aigua.
Les seves propietats i usos són diversos
En la cuina es fa servir molt com aromatitzant, especialment dels plats de llegums perquè el marduix va molt bé pels gasos. A la cuina mallorquina hi té una tradició molt arrelada, allí se’n diu moraduix. I a la cuina francesa es fa servir per fer el “bouquet garni” o farcellet d’herbes. A Catalunya formava part del “ramet de totes les herbes“
A nivell medicinal els seus principis actius són potents i serveixen gairebé per a tot, se li reconeixen propietats digestives, analgèsiques, per al mal de gola, i per al mal d’orella també: “Amb ruda i marduix el mal d’orella fuig.”
Al Parc de les Olors el marduix el fem servir com una de les herbes a la cuina que ens agrada més de fer servir quan cuinem llegums i peix i a la notra Barreja llegums i peix, però també forma part d’algunes de les fórmules de les nostres infusions i sempre dóna un toc molt agradable. Aquest any, que pensem que en tindrem una bona collita, segurament també en podrem destil·lar i mirar de tenir hidrolat de marduix.
Curiositats
Hi ha un refrany popular que diu: “Et conec herbeta que et dius marduix” tot referint-se a que la persona és viva, intel·ligent, eixerida, amb iniciativa. Pot ser que sigui perquè l’olor del marduix ens aporta equilibri i certa sedació, el que pot afavorir que siguem una mica més clarividents.
Antigament abans de fer-se servir el llúpol, el marduix es feia servir per fer cervesa.
Pilar Comes Solé
Impulsora del a Xarxa Parc de les Olors