No hi ha males herbes, sinó herbes espontànies que a vegades ens fan nosa perquè competeixen amb els conreus. El colitx (collejas en castellà) és una d’elles, però molt aprofitable. Conèixer-la i apreciar-la és valorar la biodiversitat alimentària de les nostre terres i a més fer salut. A més de collir espàrrecs també podeu collir colitxos.
Ara és el temps de collir els colitxos
Aquests dies ja hem pogut veure com els colitxos ben tendres comencen a ser abundants al Parc de les Olors. Ja n’hem començat a collir i amb els alls tendres en fem un remenat o bé una bona truita, ara que les gallines comencen a pondre. A més també són molt bons amb els cigrons cuits.
En temps de gana, durant la guerra civil i altres períodes de precarietats i falta d’aliments, els colitxos eren un aliment bàsic per poder sobreviure. A la Manxa quan els faltava carn feien un plat anomenat “gazpacho viudo”, ara s’acostuma a fer amb bledes. Perquè els colitxos no es comercialitzen. Només els podem anar a collir com a planta silvestre.
El nom científic dels colitxos (Silene vulgare) fa referència a Silè, un personatge de la mitologia grega que tenia el ventre inflat, com el calze de les flors dels colitxos.
Propietats dels colitxos
Es considera un excel·lent depuratiu, perquè les seves fulles són riques en potassi. També contenen antioxidants, especialment carotè i clorofil·la, que ajuden a depurar el fetge. D’altra banda aporten calci i magnesi. Què voleu més. Però perquè no perdi propietats no les hem de fer coure gaire, talment com si fossin espinacs.
Per què hem de conèixer i menjar colitxos
Els colitxos formen par de la tradició alimentària mediterrània des de temps ancestrals. Però la tendència del mercat alimentari globalitzat i industrialitzat ha fet que moltes espècies que formaven part de la tradició agrícola i alimentària de la cultura tradicional es perdessin. Una d’aquestes pèrdues són els colitxos.
Per això si us creixen colitxos al jardí o a l’hort mireu-los de collir tendres a la primavera i fer-vos una bona truita o bé també en podeu fer una amanida com la “misticanza” de l’illa de Sicília o bé una bona crema de verdures o sopa com la “soupe de chalet” de França.
Si veniu al Parc de les Olors en podreu collir tants com vulgueu, perquè als peus de l’herba lluïsa hi creixen densament.
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors