Subscriu-te

Search
Close this search box.

Aprofitem les calmes de gener per activar el camp!

El poeta Joan Maragall ja deia que les calmes del gener són com

“al mig de l’hivern la primavera”…

El fenomen recurrent de les Calmes de Gener


Aquests dies els meteoròlegs i els mitjans de comunicació insisteixen en l’excepcionalitat del temps anticiclònic primaveral d’aquest mes de gener. Però això no té res d’excepcional a les nostres terres. Cada any les terres mediterrànies es veuen afectades per les minves, o seques o calmes de gener. Uns dies en el que se’ns instal·la un anticicló i una bonança amb un temps pràcticament primaveral. A més de tenir temperatures més altes de les pròpies de l’hivern, les altes pressions suposen que l’aire pesa i pressiona la superfície de la terra i la del mar, de manera que el nivell de l’aigua del mar pot arribar a baixar entre 10 i 40 cm. També podreu observar els efectes de les altes pressions en les xemeneies. Les llars de foc fan més fum del normal i la columna de fum no puja, sinó que surt per la xemeneia i fa una trajectòria pràcticament horitzontal.

Aprofitem les calmes de gener al camp per preparar la primavera

Hem tingut la sort que abans de venir l’anticicló de les calmes de gener o punta de primavera, el cel ens va regalar una pluja de 12 litres. Escassa per remetre la sequera però suficient per amorosir la terra i poder fer les feines preparatòries per rebre la primavera amb la terra femada i treballada per poder fer les plantacions. No fa fred i els treballs a camp es fan a gust, fins i tot a cos de samarreta de màniga curta. La terra amorosida amb l’aigua es deixa treballar fàcilment, i ens animem a fer una bona plantada de cols i bròquils, enciams i cebes, a més d’una bona replantada de carxoferes. Les altres pressions i la bonança ajudarà a arrelar els petits plançons. I la sembra de nou de faves i pèsols, juliverts, pastanagues a més dels raves ens fan créixer de nou l’ànim vital que ens proporciona la terra.

Us acompanyem aquest apunt cultural del camp amb un apunt literari, el poema que va escriure Joan Maragall a les minves de gener a finals del segle XIX, el que ens recorda que allò que ara ens expliquen com un fet excepcional ja fa molts anys que ha anat succeint a les nostres terres mediterrànies.

Les minves del gener


Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

JOAN MARAGALL
Poesies, 1895
Desplaça cap amunt

Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació

Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web.

Tancar