Hem sentit sovint el concepte de bosc comestible, però ara que ens estem plantejant
com protegir els cultius del proper calorós estiu que inevitablement sabem que
patirem, hi hem aprofundit una mica més i ens plantegem : què és el bosc comestible i
com el podem adaptar a cada cas?
Què és un bosc comestible?
La definició que trobem a les xarxes: “Un bosc comestible (o bosc d’aliments) és un
sistema de producció agrícola que imita l’estructura, el funcionament i la
biodiversitat d’un bosc natural, però utilitzant plantes útils per als humans,
principalment alimentàries. A diferència d’un hort tradicional, no es llaura la terra ni s’utilitzen químics”.
Té una estructura en vertical de set capes.
La clau d’aquest sistema és l’aprofitament de l’espai en vertical, organitzant les
plantes en diferents alçades perquè s’aprofiti l’espai, l’aigua i es generin
ombres estratègiques.
Dosser (Arbre alt): Arbres grans que creen el microclima superior, com
nogueres, castanyers o moreres.
Subdosser (Arbre baix): Fruiters mitjans que toleren certa ombra, com
pomeres, pruneres, cítrics., magraners..
Arbustiva: romaní, sàlvies, orengues, semprevives, ….
Herbàcia: Plantes d’horta
Cubresòls (Entapissants): Plantes rastreres que entapissen la terra per
retenir la humitat i evitar les males herbes, com maduixeres silvestres o
trèvols o bé verdolaga i les mateixes farigoles..
Rizosfera (Arrels): Cultius subterranis com patates, moniatos o
nyàmeres.
Enfiladisses (Vertical): Plantes que pugen pels troncs dels arbres, com
vinyes (parres), kiwis, carbasseres com les lufes…
La perspectiva del bosc comestible suposa aprendre del sistema d’un
bosc natural, tot tractant de generar una comunitat vegetal complexa i en
equilibri.
Altres perspectives del cultiu intensiu agroecològic
Aquesta perspectiva del bosc comestible amb un alt aprofitament del sòl i dels
recursos com l’ombra i l’aigua, ens recorda la que vam poder observar en
directe en un oasi del Marroc, a la Vall del Draa. L’estructura allí té tres capes
vist en vertical.
Estrats superiors (Les palmeres datileres): Són els teulats de l’oasi.
Gràcies a la seva gran alçada, frenen els vents calents del desert i filtren
la llum solar directa, creant un microclima protegit a sota i produint un
fruit que per a ells és un aliment bàsic i supernutritiu.
Estrats intermedis (Els arbres fruiters): Creixen sota la protecció de
les palmeres. Solen ser arbres de mida mitjana com figueres, granaders,
oliveres, ametllers…
Estrats inferiors (Els cultius de terra): A ran de sòl, on la humitat es
manté gràcies a l’ombra de les capes superiors i si cal es rega.
S’hi cultiven cereals (com l’ordi o el blat), farratges (alfals per al bestiar),
hortalisses i plantes aromàtiques, especialment la menta, el coriandre….