EL CULTIU D’ÀRNICA, EL NOSTRE REPTE D’AQUEST ESTIU

El nostre esport d’aquest estiu: consolidar les proves de cultiu d’àrnica

Hi ha qui per fer vacances necessiten anar molt lluny, agafar un avió i perdre’s per
terres exòtiques, en canvi a nosaltres els avions no ens agraden i som feliços invertint el
nostre temps en aconseguir vèncer un dels molts reptes que tenim plantejats. En aquest
cas es tracta de cultivar àrnica al Pirineu gironí, a una finca del llogaret de Ventolà.
L’aventura va començar gràcies a la demanda d’un laboratori d’extractes cosmètics i per
trobar el lloc. Finalment vam trobar una finca bàsicament forestal, però que antigament
s’hi van arribar a cultivar patates. A la primavera de 2025 ja vam engrescar-nos amb
una petita plantació de poc més de 800 plàntules. Va caldre preparar el terreny d’un
camp erm, des de feia més de 20 anys. Les bardisses i falgueres eren les plantes
dominants que formaven un dens entramat selvàtic. El difícil accés era un dels obstacles
i el treball de preparació de la terra també, perquè només hi podíem arribar a peu amb
un motocultor. Però ho vam aconseguir. Només quedava fer arribar l’aigua des d’una
font que estava a més de 200 metres. Perquè val a dir que havíem de tenir un reg per
degoteig preparat per poder regar les àrniques i facilitar-ne el seu arrelament. I sobretot
per poder superar l’estiu roent i sense pluges regulars que podíem esperar.
Ens sentíem uns pioners molt agosarats i us confesso que amb poca confiança que les
nostres nenes, com els diem a les àrniques, tiressin endavant. L’herba que creixia més
que elles ens complicava el manteniment que havíem de fer. Però va arribar l’hivern i en
aquestes terres fredes tot s’atura. Les àrniques van assecar les seves fulles i sota la neu
van reservar la seva energia vital a les arrels.
La primavera d’enguany vam tornar a l’aventura de les àrniques. Aquesta vegada ja vam
comptar amb l’ajut d’un tractor petit que va poder arribar pel camí que havíem
desbrossat. Vam ampliar l’àrea de plantació i a mitjan de maig vam plantar més de 1300
plàntules. Aquesta vegada vam fer servir malla antiherbes, tot i que no ens agrada gaire.
I ara som a l’estiu. Ens hem programat una setmaneta d’estada a l’hotelet rural de Can
Tonico i així cada dia descansem còmodament i gaudim d’aquest raconet del Pirineu
gironí. La feina està concentrada en garantir el reg i fer un desherbat de detall a més
d’anar desbrossant el camp per preparar l’ampliació del cultiu.
Aquest estiu ja han florit les àrniques de l’any passat, però pobretes s’han vist afectades
per les onades de calor i sort que hem pujat aquests dies perquè sinó entre l’herbassar
que les ofegava i la falta d’aigua potser ja no les haguéssim recuperat. De tota manera
hem advertit que les àrniques són plantes molt rústiques i creiem que és un cultiu que
podria ser una bona oportunitat per fer una bona gestió agroforestal de les finques
abandonades de la Vall de Ribes, que n’hi ha moltes.

A la tardor tornarem a pujar per desherbar i fer una coberta protectora perquè passin
l’hivern. Aprofitarem per anar a collir bolets i a observar detingudament el bosc per
anar plantejant un pla de gestió sostenible.
La propera primavera hi tornarem. Farem de nou una ampliació de la plantació i
mirarem de mantenir adequadament la que hem fet fins ara. Ja us explicarem com anirà.
Però no us podeu imaginar com ens engresca aquesta aventura. És un temps de vacances
perquè canviem d’escenari, estem fresquets i ens permetem alguns luxes gastronòmics i
no perdem de vista ni els nostres valors ni els nostres somnis. A més dels desitjos hi
posem l’esforç, la suor i la il·lusió.

Per què hem de cultivar àrnica?

L’Àrnica (Arnica montana L.) és una espècie herbàcia vivaç, normalment les plantes
d’àrnica cultivades duren uns 5 anys. Formen part de la família de les asteràcies com la
calèndula, la camamilla, … És molt reconeguda per les seves propietats
antiinflamatòries i analgèsiques. Les seves flors constitueixen una de les matèries
primeres vegetals més valorades en fitoteràpia i en la indústria farmacèutica
principalment per la presència de lactones sesquiterpèniques, especialment helenalina i
els seus derivats.
El nom d’Àrnica prové del terme grec ptarmikos que vol dir esternudar, doncs abans es
feia servir per provocar esternuts. També rep el nom de tabac de muntanya ja que
antigament es fumava.
L’elevada demanda comercial, la recol·lecció intensiva de poblacions silvestres i el
canvi climàtic han provocat una regressió significativa de l’espècie en nombroses
regions europees, fet que ha impulsat el desenvolupament de sistemes de cultiu destinats
a garantir un subministrament sostenible de matèria primera de qualitat per a la indústria
cosmètica i farmacèutica.
L’àrnica és originària de les zones muntanyoses d’Europa central i occidental, on creix
principalment en prats, landes i clarianes forestals situades entre els 500 i els 2.500
metres d’altitud. A Catalunya es troba com a mínim a partir dels 1000 m d’altitud. Es
tracta d’una espècie adaptada a sòls àcids, pobres en nutrients i ben drenats. Aquestes
característiques ecològiques condicionen fortament les seves exigències agronòmiques.
Els millors resultats productius s’obtenen en sòls sorrencs o franco-sorrencs amb un pH
comprès entre 4,0 i 5,5. La planta mostra una sensibilitat considerable als sòls calcaris i
als nivells elevats de fertilització nitrogenada, que poden reduir tant el desenvolupament
vegetatiu com la concentració de principis actius. Això vol dir que no viu bé en camps
que s’hagin pasturat per vaques i sobretot per ovelles. Agraeixen, a més, no estar
exposades a ple sol.
La propagació es realitza principalment mitjançant llavor, encara que també és possible
la multiplicació vegetativa per divisió de rizomes, o divisió de mata i més recentment es
comença a fer la micropropagació in vitro. Les llavors presenten una germinació
variable, sovint influenciada per factors genètics i ambientals. En condicions
controlades, les taxes de germinació poden superar el 70 %, especialment quan s'utilitza
llavor recent, ben seleccionada i es mantenen temperatures moderades entre 15 i 20 °C
en el procés de germinació. La producció de planter en safates és actualment el sistema

més utilitzat en explotacions comercials, ja que permet obtenir una implantació més
homogènia i reduir les pèrdues inicials. Tenim la sort de comptar amb un viverista
experimentat al nostre país que ens proporciona un planter de molt bona qualitat, perquè
hem provat de reproduir-les nosaltres i no hem tingut gaire sort.
L’establiment del cultiu acostuma a realitzar-se durant la tardor o a l'inici de la
primavera. Durant el primer any, el desenvolupament és relativament lent i gran part de
l'activitat fisiològica es destina a la formació del sistema radicular i de la roseta basal.
La floració comercialment significativa acostuma a iniciar-se a partir del segon any de
cultiu i sobretot arriba al màxim de la seva producció cap el tercer i quart any.
L’àrnica vol la terra humida però no entollada, per això cal garantir un sòl amb un bon
drenatge i evitar l’entollament. En agricultura ecològica, la gestió de les males herbes
constitueix un dels principals reptes. Atès que la planta presenta un creixement inicial
lent, la competència amb espècies adventícies pot afectar significativament l'establiment
del cultiu. Les estratègies més eficaces inclouen el control mecànic, el desherbat manual
i l’ús de cobertes vegetals adaptades. La baixa necessitat de fertilització facilita la
integració de l’espècie en sistemes de producció ecològica certificada.
Es cullen els capítols florals, que acostumen a ser d’entre 3-6 flors per planta. Les flors
es recullen manualment o mitjançant sistemes mecanitzats especialitzats i posteriorment
s’assequen a temperatures inferiors a 40 °C per preservar els compostos bioactius.
Els rendiments varien considerablement segons les condicions de cultiu, l’edat de la
plantació i el material genètic utilitzat. En explotacions ben gestionades es poden
obtenir produccions de 150 a 300 kg per hectàrea de capítols florals secs anualment a
partir del segon o tercer any. La vida productiva de la plantació sol situar-se entre quatre
i sis anys, després dels quals es recomana la seva renovació.
L’establiment del cultiu requereix una preparació superficial del terreny per preservar
l’estructura del sòl i evitar un excés de fertilitat. Els marcs de plantació habituals
oscil·len entre 30 × 30 cm i 40 × 40 cm, equivalents a 60.000–100.000 plantes per
hectàrea. La plantació de tardor s’ha mostrat superior a la de primavera en diverses
experiències europees, ja que afavoreix l’arrelament abans de l’hivern i incrementa la
floració del segon any.
Des del punt de vista econòmic, l’àrnica montana és un cultiu d’alt valor afegit però
amb costos inicials elevats associats a la producció de planter, el control de males
herbes i la recol·lecció manual. Tot i així, la demanda sostinguda de la indústria
fitoterapèutica i cosmètica europea ofereix perspectives favorables, especialment en
explotacions de muntanya orientades a producció ecològica certificada. El cultiu
contribueix també a la conservació de l’espècie, ja que redueix la pressió recol·lectora
sobre les poblacions naturals i permet obtenir matèria primera homogènia i amb
traçabilitat.
En conclusió, el cultiu d’àrnica requereix aprofitar les condicions ecològiques pròpies
dels prats montans àcids i pobres en nutrients que estan abandonats al Pirineu i aprofitar
alhora per fer una gestió forestal sostenible de l’entorn. Es tracta de canviar la mirada.
En comptes de veure masses forestals denses i que representen una amenaça d’incendis,

hi podem veure una font de recursos molt valuosos i que només es poden cultivar en
aquests indrets.