A les amanides, a més d’enciam hi posem fulles d’agrella. Observem que pocs
visitants la coneixen, els la fem tastar i es sorprenen del seu gust àcid però agradable.
És molt fàcil de cultivar i les seves propietats depuratives la fan molt interessant.
Però a més de parlar-vos de la planta us vull comunicar els sentiments que
m’envaeixen aquests dies.
El món en el que vivim té un regust àcid i amarg, però no com el de l’agrella.
No parlo de les notícies que ens envaeixen repetidament diàriament, em baso en allò
que visc directament des del meu oasi del Parc de les Olors del Serrat.
Inevitablement el meu dia a dia me l’omplen de formularis que he d’omplir, amb dades
que ja hem lliurat a l’entitat que ens certifica que fem cultiu ecològic; formularis per
poder convidar al Conseller d’Agricultura perquè vingui a conèixer el nostre projecte i
vegi les possibilitats que ofereix l’agroecologia pel futur del nostre país o bé ens cal
respondre a la multitud de requeriments del Ministerio de Agricultura per poder accedir
a un premi d’innovació del món rural. I us podria allargar la llista tant com vulgueu….La
tan criticada burocràcia digital suposa un maltractament de la ciutadania i es manifesta
en tots els àmbits de la nostra vida.
Sabeu quin és el meu consol i teràpia davant la pressió i amargor que sento en patir
aquest assetjament burocràtic? Doncs em poso el davantal de jardinera i em dedico a
fer feina al viver o bé cullo calèndules, trio camamilla, o bé vaig a collir el sopar que
faré en poca estona. I noto que el meu sistema nerviós es va retornant a lloc.
El desencís que sentim els ciutadans, que no formem part de la casta funcionarial i
política del país però si que els alimentem amb els nostres impostos, és molt gran. I
ens sentim impotents. Però llavors collim unes quantes fulles d’agrella, unes maduixes
i unes carxofes i ens fem un soparet inigualable, sense burocràcia, amb una
experiència que ben segur no poden gaudir molts d’aquests buròcrates i polítics de
despatx. I el desencís, l’amargor s’apaga tot degustant l’àcid depuratiu de l’agrella.
L’agrella és una herba molt agraïda
L’agrella, (Rumex acetosa) coneguda també com a acedera en castellà, és una
planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies. Destaca pel seu gust
àcid característic i el seu ús històric tant en la gastronomia com en la medicina
natural.
Es coneix poc actualment a les nostres terres, però havia estat conreada des
de l’antiguitat. A la cuina occitana encara es fa servir molt, en sopes i cremes, a
la vegada que com a substitut de bledes i espinacs. També es pot menjar crua
en amanides.
A l’hort l’agrella hi ha de tenir lloc.
L’agrella és una planta rústica i molt fàcil de cultivar. Les primeres plantes
d’agrella les tenim plantades entre el lineal d’espàrrecs, perquè totes dues
espècies són plantes perennes o vivaces. Pot ser que a l’hivern les fulles
s’assequin, però a la primavera rebroten sense cap problema. Ara han
començat a florir i s’omplen de llavors, les recollim i guardem i sense cap
problema n’acabem de fer un camp aquesta primavera.
Quan s’espiguen i floreixen cal eliminar-ne la flor que no vulguem guardar com
a llavor perquè llavors les fulles amarguegen. Per fer-la servir cal anar collint
les fulles tendres externes i deixar el centre perquè faci noves fulles.
Les seves propietats i usos
És una herba amb un alt contingut d’àcid oxàlic, com els espinacs, per això es
recomana que les persones que tinguin problemes de càlculs al ronyó la
consumeixin amb molta moderació. És una planta depurativa, conté minerals
com el ferro i potassi a més de vitamina C i amb flavonoides que protegeixen
les cèl·lules del desgast. Per tant ajuda a la neteja i depuració de l’organisme.
També ajuda a regular el trànsit intestinal.
A la medecina tradicional es feia servir com antiinflamatori bucal.
Curiositats de l’agrella
El suc de l’agrella es feia servir antigament per treure taques de tinta o de rovell
d’ou de la roba.
L’agrella és la base de la soupe à l’oseille de la cuina francesa.
L’Agrella lliga molt bé amb els peixos greixosos com el salmó perquè la seva
acidesa i frescor fa de contrapunt al greix.