A la nostra passejada matinal hem començat a veure les primeres farigoles florides.
Les farigoles i les violes ens són senyals inequívocs que comença la
primavera….Anem preparant la festa de les farigoles !!
Les farigoles, tot un món
Les farigoles tenen en comú que són petits arbustos perennes de fulles petites i
arrodonides de la família de les labiades. Hi ha espècies adaptades a cada medi
climàtic i tipus de sòl.
Sovint pensem que només hi ha una farigola, la que tots coneixem, la thymus vulgaris,la que es troba més abundant a les nostres terres. Però el gènere Thymus és molt ampli, passa de les 250 espècies. L’espècie més estesa és el serpoll, ( Th. Serpyllum), el que per a nosaltres és la farigola de muntanya. Fins i tot a la tundra de Groenlàndia s’hi troba una espècie adaptada a aquestes terres tan fredes (Thymus praecox). Però la Península Ibèrica és el gran paradís de les farigoles amb més propietats medicinals. Es tenen estudiades més de 38 espècies silvestres i entre elles alguns endemismes, com ara la farigola blanca (thymus mastichina).
El nostre projecte entorn les farigoles.
Dins el projecte de valorització d’espècies silvestres pròpies de la Península Ibèrica el món de les farigoles ens ha apassionat i hi estem treballant intensament. Aquest any hem aconseguit reproduir per llavor la Thymus capitata . I properament anirem a visitar el nostre Parc de les Olors d’Andalusia per poder aconseguir fer créixer la nostra col·lecció. Les espècies de farigoles ibèriques es concentren sobretot a la part est de la península, tot coincidint amb la de terres més calcàries i seques. Això és lògic perquè a la major part d’espècies de farigoles els agraden els terrenys bàsics i aspres. És en aquestes terres on es troba molt difosa la farigola que tots coneixem (Thymus vulgaris) , de la que se’n reconeixen diferents varietats i quimiotips. De fet a cada lloc la farigola s’adapta i té un perfil químic diferent segons el grau de sequera, el sòl….En terrenys àcids trobem la thymus mastichina, la nostra valorada farigola blanca i també s’hi adapten el thymus zigis i el thymbra capitata. Però fins i tot hi ha una espècie de farigola (Thymus pulegoides) que viu en terres inundades. Així com en tenim algunes que tenen una alta resistència a la sequera i s’estenen per terra formant una capa entapissant com el Thymus celiatus. No seguirem amb el llistat perquè resultaria un article molt llarg, però si que hem d’entendre que tenim el privilegi de estar al rovell de l’ou de les farigoles.
Des d’una perspectiva d’economia verda, les farigoles ibèriques entenem que
poden suposar un potencial de biodiversitat i de recursos per al món rural per al
futur. Per una banda pràcticament el 80 % de l’oli essencial obtingut de la
recol·lecció silvestre i dels cultivars de farigola es concentra al Llevant
(especialment a la regió de Múrcia) i Andalusia. Pràcticament tot va a parar al mercat exterior, de manera massiva, sense valoritzar. Però per altra banda, si aneu a comprar una farigola a un garden molt probablement us vendran un test
de thymus vulgaris (var. compacta), una planta cultivada francesa que s’ha imposat al mercat pel seu color verd més intens i la seva bona adaptació als medis enjardinats.
Amb el canvi climàtic les comunitats silvestres de farigoles estan en retrocés.
L’abandó de les terres de pastura per part dels ramats extensius cada vegada és en retrocés fan que els farigolars hagin de competir amb altres arbustos més potents que els cuiden a ofegar.
Llavors, com podem ajudar a les farigoles ibèriques, que són tot un patrimoni vegetal? Entenc que hi ha diferents coses a fer:
Primer reconèixer-les no només com a patrimoni botànic, sinó com a recurs d’alt valor ambiental i medicinal. Per tant , es tracta de cultivar-les, analitzar-les i
valoritzar-les mitjançant possibles aplicacions i productes. Això és un procés que requereix paciència, recursos i aliances perquè si se’n fan productes , això n’afavorirà el cultiu. En aquest sentit a la Xarxa Parc de les Olors estem
observant en els darrers anys que cada vegada tenim més demanda de farigola i cada any n’anem fent més producció. Però a més tractem de valoritzar-les per a moltes aplicacions.
Les farigoles de les nostres terres competeixen en un mercat globalitzat amb les farigoles del Marroc i d’altres indrets del món que tenen uns costos de producció molt més baixos però també una qualitat molt més baixa. Si valorem
els productes de qualitat i proximitat ecològics, això també ho podem aplicar a les plantes aromàtiques i medicinals.
Però finalment arribem al rovell de l’ou. Si aquestes farigoles tan bones no es coneixen com volem que tinguin valor de mercat? Quina és la nostra feina de formigueta que fem des del Parc de les Olors? Per una banda ampliem any rere any la nostra col·lecció de farigoles i tractem d’estudiar-les i reconèixer les seves propietats i aplicacions. Per això les nostres produccions són encara insignificants per a un mercat global, però suficients per abastir el nostre grup
creixent de consumidors als qui directament podem fer arribar una
fórmula d’infusió pels refredats, Adeu refredats, amb la nostra meravellosa
farigola blanca. O bé unes bossetes per poder-se fer-la molt
recomanable sopeta de farigola… i ja no parlem de l’oli essencial de Farigola que tants adeptes va tenint com a vaporitzador per desinfectar la llar i per aconseguir un bàlsam perfecte per poder ajudar el nostre sistema respiratori. De mica en mica la nostra feina de formigueta es va estenent de la mà dels consumidors i del treball en xarxa amb els altres parcs i entitats amb qui compartim la nostra visió d’una economia social vegetal.
I tot això ho arrodonim amb la nostra Festa temàtica de les FARIGOLES que fem cada any, quan tenim les farigoles florides a punt de collir.
Us hi esperem el diumenge 19 d’abril!
Pilar Comes Solé
Impulsora Xarxa Parc de les Olors