Tot fent el passeig matinal he vist que els colitxos estan creixent entre les plantes del poniol.
És urgent d’alliberar el poniol d’aquesta planta “okupa”
Els colitxos una herba espontània amb tanta valentia com història
Els colitxos (Silene vulgare) són una planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de la que en formen part, per exemple, els clavells.
Té les fulles verdes blavoses, allargades i suaus i formen unes mates que no s’aixequen gaire més d’un pam de terra. Les flors són blanques amb cinc pètals i un calze inflat en forma de globus, que sembla una petita bufeta. El calze inflat és el tret més distintiu i explica alguns noms populars com bufallums o bufetes.
Espontàniament creix als inicis de primavera tot ocupant els espais entre cultius. Les poblacions de colitxos s’han perdut molt a causa dels herbicides, però al Parc de les Olors, en no fer-los servir, cada any en tenim més. Però lluny de considerar-ho un problema, els colitxos són un excel·lent aliment que incorporem a l’alimentació. De fet ja no plantem espinacs perquè els colitxos ens els substitueixen. I si ens en sobren les gallines i les cabretes se’ls mengen a cremadent.
Els colitxos és una planta molt valenta, té una gran facilitat per estendre’s. Treballa amb tiges rizomàtiques per sota terra i es reprodueix molt fàcilment. Anys enrere, abans dels herbicides era una planta molt temuda pels pagesos perquè envaïa els cultius.
Com els podem cuinar?
Una de les preparacions més populars són les truites de colitxos. Com si fossin espinacs les fulles es saltegen lleugerament i es barregen amb ou. Si hi fregiu un allet hi va molt bé. Sovint s’incloïen en el que s’anomenava “herbes de marge” o mescla per a truites i coques. Com a verdura similar als espinacs. En algunes zones mediterrànies també es posen en arrossos de primavera. I encara es comercialitza en països com Grècia i Itàlia com a verdura. Això si , els colitxos són especialment apreciats quan són tendres, abans de la floració. Es mengen els brots joves i les fulles tendres. Com que venen de cop, també els podem congelar.
Propietats nutricionals i medicinals dels colitxos
Les plantes silvestres acostumen a tenir concentracions de micronutrients més altes que moltes hortalisses cultivades. Els colitxos tenen compostos antioxidants, sals minerals com ferro, potassi i magnesi, lògicament també té fibra, vitamina A i C, B9 (àcid fòlic) però també oxalats (compte amb la gent que té pedres al ronyó). Els podem comparar amb els espinacs, amb uns efectes positius pel nostre organisme: diürètic i depuratiu, a més d’un efecte antiinflamatori suau.
Curiositats i notes culturals
Hem sentit a dir “te daré una colleja” oi? Aquesta expressió recull el costum d’anar a buscar els colitxos pels marges i camps, com ara podem anar a buscar espàrrecs. Se’n feien manats i quan a l’avi el net no li feia cas l’amenaçava amb un bon cop de manat de colitxos.
En temps de crisis, guerres, i pobresa alimentària, els colitxos eren molt apreciats. Ho sabem perquè quan venen visitants de certa edat i sobretot d’origen andalús s’emocionen al veure’ls i ens expliquen com d’importants van ser per poder alimentar-se durant la guerra civil i la postguerra.
Els nens també jugaven amb les flors inflades: en prémer el calze globós, esclata amb un petit pop, una mena de joc popular que encara recorden moltes persones grans.
Els colitxos són un exemple perfecte de com una planta aparentment considerada una mala herba, no l’hem de rebutjar. Els colitxos formen part d’un patrimoni botànic i culinari que connecta la vida rural tradicional amb la redescoberta moderna de les plantes silvestres comestibles.
Si voleu venir a collir colitxos us convidem a fer-ho. I fareu tres feines: netejar el lineal de poniol de les herbes espontànies que no el deixen créixer i així fareu exercici.
Collireu els colitxos per al vostre ús i a més els que sobrin els donarem a les cabretes i ovelles
Pilar Comes Solé
Fundadora Xarxa Parc de les Olors