Recentment, ha mort en Pepe Mujica, pagès, filòsof i polític, però sobretot una persona coherent i gran comunicador del pensament humanista estoic. Va ser el 40è president de l’Uruguai (2010-2015), el president més pobre del món, però també el més savi.
El 13 de maig de 2025 ha mort en Pepe Mujica (1935-2025), un estoic inspirador.
Poques vegades en aquest blog parlo de personatges. Les protagonistes acostumen a ser les plantes, però aquesta setmana vull fer un homenatge i una reflexió sobre Pepe Mujica, a qui no he conegut personalment, però que m’ha inspirat des de fa ja ben bé una dècada.
Em va sorprendre i agradar molt el seu gust pel camp on ha viscut amb la seva companya i també política, Lucia Topolansky, fins i tot quan era president. La seva chacra, una finca de 20 hectàrees als afores de Montevideo era el seu petit paradís on sobretot cultivaven flors que anaven a vendre al mercat.
En Pepe Mujica era un pagès culte, un filòsof estoic que a més de flors cultivava un model de vida humil, on els valors no eren els diners, el poder o el malentès èxit social. Era un líder polític d’esquerres i en el període en què va ser president de l’Uruguai va fer una acció de govern a favor de reduir la desigualtat, va despenalitzar l’avortament i la producció i consum del cànnabis, que estava regulat per l’Estat, entre altres mesures que van fer que l’Uruguai va ser considerat el país de l’Any el 2013. Vivia amb un 10% del sou que li corresponia com a president i el 90% restant l’aplicava a causes solidàries. Es movia amb un cotxe vell i tot això ho justificava d’una manera senzilla i coherent:
“… Un dels principis bàsics de l’estoïcisme és viure en harmonia amb la natura i creure que els humans som part d’un tot més gran”.
Ha estat un home molt influent per la potència del seu discurs, movia voluntats des de l’emotivitat, des de la raó i el cor, amb sentències senzilles, però coherents entre el que deia i la vida que duia. I això sabem que és molt difícil.
I per a més informació podeu trobar llargues entrevistes a les xarxes i podeu llegir el llibre de l’historiador uruguaià Gerardo Caetano :“José Mujica. Otros mundos possibles” (1924).
El millor homenatge que podem fer al Pepe Mujica és que ens continuï inspirant. Espero poder tenir ben aviat una estona tranquil·la per llegir el llibre i anar repensant el Parc de les Olors perquè sigui un model d’aquest humanisme estoic que ens va transmetre aquest gran home amb el seu exemple.
Pilar Comes Solé
Directora de la Xarxa Parc de les Olors