L’Aleix ja esporga les oliveres

Qui és l’Aleix?

L’Aleix és un noi de 25 anys, jove però temperat, plaent de tracte i a qui li agrada el camp. Ha començat amb nosaltres amb l’inici de l’any. I amb ell encetem l’objectiu de crear un equip jove qui de manera autònoma gestioni el Parc de les Olors del Serrat. Aquests dies ja ha fet de monitor, gestiona el viver i a estones va podant les oliveres.

Diuen que els joves no volen treballar al camp?

Potser hem tingut molta sort, però nosaltres comptem ara amb un equip jove de menys de 30 anys. Només tenim una persona que supera els 50 anys.

Som dels que creiem que el model de camp ha de canviar per ser viable i poder donar oportunitats als joves. El model que apliquem al Parc de les Olors implica un plantejament integratiu de moltes tasques, on el camp és el nostre nucli d’on pengen totes les altres funcions: l’elaboració de productes, la divulgació escolar, les experiències d’agroturisme, la comunicació… Cada persona té la seva àrea de responsabilitat bàsica, però participa en les altres tasques. Com que treballem de dilluns a diumenge els torns de festa i la coordinació de tasques és tot un repte.

Entenem que si ens ho proposéssim el camp és una gran oportunitat per fer projectes on els joves poden trobar un entorn laboral satisfactori. Així és com l’Aleix ens ho explica amb les seves pròpies paraules:

“Les meves arrels pageses venen de la infantesa, vaig créixer entre les tomaqueres que plantaven els meus pares al meu poble, a Sant Feliu de Codines… la meva oficina ara és el camp, tocar la terra és plaent, veure créixer les plantes és tot un miracle… jo havia de ser un dissenyador de 3D, no m’imaginava fer de pagès. Al Parc de les Olors ho faig tot. M’encarrego de les feines del camp, de fer de monitor i també ajudo a la Pilar en el disseny dels nous Parcs de les Olors, què vull més… “.

Què en fem de la poda de les oliveres?

Ahir amb l’Aleix parlàvem de què fèiem amb la brancada de les oliveres que va podant aquests dies. Tradicionalment una manera d’eliminar-la era apilar-la i cremar-la. Però perquè hem de cremar una matèria vegetal que pot aprofitar-se?

Li vaig explicar que la fulla d’olivera era un aliment molt bo per a les cabres i les ovelles que tenim. Però que, a més a més, la fulla de l’olivera té principis actius molt interessants. La fulla d’olivera ajuda a baixar la pressió arterial i el sucre, perquè augmenta l’alliberament d’insulina. També ajuda a les úlceres estomacals per l’àcid alo enòlic que conté i té una certa acció antifúngica i antivírica. Vaja una joia de la medecina natural. Per tant, una part de la brancada la donarem al bestiar, però una part de fulla la posarem a assecar per fer-ne infusions.

I la brancada l’aprofitarem per cremar-la a les calçotades que comencem a fer ara al gener fins el març. La cendra que en quedi l’estendrem a la terra com adob, especialment dels alls.

D’aquesta economia verda en diem agroecologia i creiem que té molt futur perquè s’inspira en la pròpia natura, aprofitament 100% dels residus i sense sortir de casa.