Ja tenim el nostre oli d’oliva verge extra de raig, premsat en fred i tal com raja del molí. El seu aroma i qualitat ara és molt potent, molt gustós, d’un verd intens, és el nostre or verd, sabeu com l’hem aconseguit? El voleu venir a tastar?
Què hi ha darrere del plaer d’una llesca de pa amb oli d’oliva?
Darrere una llesca de pa amb oli del bo hi ha tota una cultura i una gran feinada. Hi ha el cultiu de les oliveres que cal esporgar i tenir-ne cura fins que a la tardor les olives comencen a madurar i estan llestes per collir. LLavors ve la tasca de collir-les. Cal ser molta colla, ben organitzats i sobretot s’han de collir de cop perquè no poden passar més d’un parell de dies sense portar-les al molí per fer l’oli. Cal tenir l’hora donada pel molí per poder moldre les teves olives i fer-ne el teu oli. El mínim són 300 quilos. El molí et fa la feina de moldre i envasar-te l’oli en garrafes, i et cobra uns 0,17-0,28€ per quilo d’olives que els durs( depèn del molí). Per fer un litre d’oli verge extra calen entre 7 i 10 kg d’olives.
L’experiència de dur a fer el nostre oli al Molí de Guardiola de Font-rubí
Aquest any hem tingut una bona collita d’olives. I com que no som els únics afortunats, ens hem trobat que el molí del municipi on acostumem a portar a moldre les olives i obtenir l’oli estava saturat ells mateixos ens.van aconsellar que les portèssim al Molí de Guardiola de Font-rubí., un poblet de l’Alt Penedès, d’uns 500 habitants que desconeixíem completament. Com sempre fem ens vam preguntar quin significat tenia el topònim. Guardiola bé a ser un castellet, una torre de guaites, de vigilància del camí de Cervera. I Font-rubí fa referència a una surgència d’aigua amb molta càrrega de ferro, que ja se’n té constància al segle X i que donaria lloc al nom del conjunt del municipi, del que n’és el nucli principal el poble de Guardiola. Identificat el lloc i situat en el google maps, vam poder calcular-ne la distància des de casa nostra i primer vam rondinar, perquè no és gaire sostenible haver de fer més de 100 quilòmetres per dur poc més de 300 kg d’olives a moldre. Però una vegada hem fet l’experiència podem dir que n’estem molt satisfets.
Mentre el molí de Can Sapera, el del nostre entorn, ens comunicava que aquest era el seu darrer any d’activitat perquè es jubila el propietari, al Molí de Guardiola de Font Rubí ens rebia la Gemma, una noia jove i somrient, l’hereva del molí familiar que va iniciar fa uns 80 anys el seu avi en Josep LLuch. Ella i el seu pare en Pere estan al peu del canó cada dia i durant 24 hores amb funcionament continu donant el servei estratègic de moldre les olives d’aquells que els hi porten al llarg de la temporada de collita, d’octubre a gener.
Quan tanquen el molí d’oli comencen a podar les 25 hectàrees d’oliveres i les 100 hectàrees de vinya que tenen de la seva propietat. Després de tenir cura de les vinyes ja ve la collita del vi i llavors també fan el servei de premsar el raïm i fer-ne el vi. I quan s’acaba amb el cicle del vi de nou a preparar el molí de l’oli.
Tot i la molta feina que tenen, la Gemma i en Pere han estat amables d’explicar-nos com s’obtenia l’oli abans. Ens ho han il·lustrat amb el petit museu annex a l’agrobotiga, on es veuen les pedres de moldre les olives, els cofins i el sistema de premsat i la separació de l’oli de l’aigua que es feia manualment per decantació natural. Ens comentaven que hi ha moltes escoles que els visiten. Fan una bona feina de divulgació.
També hem pogut observar el procés que segueixen actualment, molt eficient i pràctic. Quan arribes al molí carregat amb les olives primer de tot has de passar el teu vehicle per la bàscula. T’entren les teves dades i el pes del vehicle al seu sistema de registre informatitzat. LLavors es descarreguen les olives en un palé, que te l’identifiquen adequadament. Una vegada ja t’han molturat les olives tornen a pesar el vehicle amb les caixes buides, la diferència són els quilos d’olives que has portat.
Quan et toca el torn de l’hora que t’han adjudicat et molen les teves olives. Primer les tiren en una tolva que després de netejar de fulles i impureses les olives ja aniran essent dutes al molí, un procés físic de premsat n’extreu l’oli. I aquest després de ser decantat ja passa a envasar-se.El procés actualment és molt sorollós i pràcticament no visible però el fonament és el mateix : aconseguir fer suc de l’oliva, sense cap alteració química. En Pere ens ho explicava molt clarament: “Hi ha moltes qualitats d’oli d’oliva. Per exemple, una cosa és l’oli verge extra, 100% pur, l’or verd, el suc pur d’oliva. Però quan les olives no són bones , se’n fa l’oli identificat només amb l’adjectiu d’oliva que es sotmet a processos químics i s’hi afegeix com a màxim un 5% d’oli verge.Aquest és el que es ven als supermercats, cal mirar bé les etiquetes”.
I sabeu què hem pogut veure? Que de les olives no només se n’obté oli, sinó també se’n fa un biocombustible molt eficient amb el pinyol trencat i assecat. Millor que els pellets ens comentava en Pere. De les fulles i de la pasta de l’oliva una vegada extret l’oli també es fa servir com adob agrícola. Per tant, tot s’aprofita tot.
I bé, ens hauríeu de veure que contents que estàvem de tornar a casa carregats amb el nostre or verd, però també amb el record de l’amabilitat i tenacitat de la Gemma i en Pere del Molí de Guardiola de Font-rubí. Us recomanem que el visiteu, no cal que hi porteu olives, hi podreu viure l’experiència de conèixer gent del nostre país que fa molt bona feina, una feina dura, estratègica, que no té preu. Si no hi podeu anar, sempre podeu venir a tastar l’oli de raig, mentre en tinguem, al Parc de les Olors del Serrat.
Quan tingueu oportunitat de gaudir d’una bona llesca de pa amb oli de raig, suc d’oliva pur recentment premsat, penseu en tot el que suposa obtenir-lo i gaudiu-la tot essent conscients que som uns privilegiats.
Pilar Comes Solé
Fundadora de la Xarxa Parc de les Olors