Feia temps que anava darrera d’una finca per fer-hi un Parc de les Olors . Volia que fos el meu Ikigai, un pla de jubilació actiu. Després d’un llarg itinerari a la recerca de finca, fa uns dos anys vaig comprar Terrracuques. L’espai era un camp abandonat, on sobrevivien unes oliveres i alguns arbres fruiters esparsos. També hi havia algunes edificacions ruïnoses i un pou d’aigua. Una tanca delimitava una part de la finca on es va decidir concentrar-hi la plantació de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM). I amb molts ànims, mentre s’anaven resolent els permisos i les primeres obres a fer en la part de les edificacions, es va fer el projecte de disseny del Parc i es va començar a fer la plantació. Però tan bon punt es va plantar, en una nit, els conills van devorar totes les plantes. Una cosa mai vista. En principi les PAM precisament fan l’olor intensa per defensar-se de l’atac de depredadors com ara els conills. Però es veu que n’hi havia tants i estaven tan afamats que no van dubtar en menjar-se-les. Això ho va canviar tot. Calia reforçar la tanca perimetral amb una base de formigó, una autèntica muralla per als conills i tornar a planificar la plantació. Entre l’hivern de 2022 i la primavera de 2023 hem fet les obres de rehabilitació dels espais construïts i la primera fase de la plantació, el Parc de les Olors de Terracuques ja és una realitat.