Cada vegada que miro les caputxines (Tropaelum majus) les veig més rosegades. Algú se n’està fent un bon tec. I no em costa descobrir-lo: les erugues de la papallona de la col són les culpables.
La papallona de la col també menja caputxines
Fa uns mesos vam plantar caputxines a mode de parterre tocant a la porta dels serveis. I darrerament he pogut observar com les fulles estan rosegades, en fixar-m’hi he vist que hi havia unes erugues tremendes responsables d’aquestes queixalades. Com que eren tan abundants hem passat a l’acció i cada vegada que passem per davant mirem de fer-ne una bona escabetxada amb els dits. Però també ens hem informat una mica més per poder saber si podem comptar amb algun depredador i fer algun cultiu associat que faci de repel·lent.
Les papallones acostumen a posar els seus ous, d’on després en sortiran les larves i les erugues, en llocs arrecerats, als marges de les parcel·les. Per això en el nostre cas han triat el parterre arrecerat de caputxines on es rega regularment i li toca un solet molt agradable. Sort que tenen instint gregari i concentren el seu atac, de manera que no passen a una altra planta fins que s’han cruspit la primera.
La papallona de la col (Pieris brassicae) és molt abundant i s’ha estès cap a les terres cultivades, on sobretot els agraden les cols i els bròquils (les brassicàcies, d’on li ve el nom), tot abandonant el seu hàbitat original a les clarianes forestals i als penya-segats.
Què podem fer per limitar-ne la població i que no se’ns tornin una plaga
Al Parc de les Olors estem molt mal acostumats a no patir gaires atacs massius, és a dir a tenir plagues. Hi fa molt que tenim molta biodiversitat , però ara amb les erugues que se’ns mengen les caputxines tenim un problema. Com podem controlar-les o evitar-ne altres atacs?
Afortunadament aquest insecte té paràsits naturals en dues avispetes: Pheromatus puparium que parasita les crisàlides i l’Apanteles glomeratus que parasita l’eruga. Per afavorir-les es recomana sembrar facèlia (Phacelia tanacetifolia) i trèvols (Trifolium sps.) per l’entorn.
Una altra manera és afavorir una associació de cultius que actuïn com a repel·lents o inhibidors. És el cas del cànem, apis i tomàquets o també el donzell del que se’n pot fer un extracte per aplicar-lo i la intensa olor del donzell desvia l’atenció de la papallona cap a els cultius.
Ja sabem que la natura és complexa i el seu coneixement l’hem d’anar paint i de manera pràctica ser capaços de compartir-lo i fer possible que puguem tenir caputxines, cols i bròquils i també poder gaudir de moltes papallones.
Pilar Comes Solé
Impulsora de la Xarxa Parc de les Olors