Aquest element patrimonial bàsicament romànic,
declarat Bé d’interès Nacional des de 1982,
té el seu origen en una primera església de l’època
visigòtica.
Al jardí l’element més emblemàtic i treballat és
el conjunt de parterres que es troben situats sota
de l’església a mode de jardí medicinal, com els
que acostumaven a trobar-se als monestirs de
l’època.
Al talús s’hi ha fet una plantació mixta i naturalitzada
de diverses espècies de plantes aromàtiques
i medicinals. S’hi reconeixen els romanins,
sàlvies, mentes, farigoles, orengues….que formen
en el seu conjunt un tapís vegetal amb textures
i colors diversos.