La fusta del xiprer té llarga tradició d’ús per a ebenisteria, fins i tot es diu que l’Arca de Noé era feta de xiprer. Les seves fulles i fruits es destil·len per extreure’n l’oli essencial que va molt bé per a afavorir la circulació sanguínia (flevotònic) i es fa servir molt per als problemes de varius. La molècula més bàsica és el cedrol, un sesquiterpenol que fa una acció tònica del sistema circulatori. També té una acció tonificant de la circulació limfàtica, actua com a antitussigen i regula la transpiració.
Per aplicar-lo només cal diluir l’oli essencial, 4-5 gotes en una crema hidratant, i aplicar-nos-la amb un massatge ascendent, dels peus cap a munt, com a mínim 1 cop al dia.
Per a l’acció antitussígena és aconsellable diluir 2 gotes d’oe en una cullerada de mel.
CURIOSITATS
Des dels temps de l’Antiga Roma el xiprer és símbol d’hospitalitat. Un xiprer a l’entrada d’una casa volia dir que et donaven la benvinguda i t’oferien aigua. Si hi havia dos xiprers significava que t’hi podies quedar a menjar i tres que t’oferien la possibilitat d’hostatjar-te. Més de tres ja poden indicar el descans etern i el camí cap al cel, per això es disposaven en els cementiris.
La mitologia grega ens aporta el relat de l’heroi Cíparis qui va matar un cérvol per error. Això el va entristir tant que va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament. I aquest el va convertir en un xiprer i des de llavors aquest arbre simbolitza el dol per la mort dels éssers estimats.
El xiprer pertany a la trilogia bíblica de les fustes sagrades del temple de Salomó: cedre, xiprer i sàndal i com aquestes altres fustes l’oli essencial de xiprer s’aplica als perfums per donar-los un fons de fusta.
