Description
La xatonada, la festa d’aixatonar el vi i on la reina és l’escarola de perruqueta
La xatonada és molt més que una amanida d’escarola, d’olives amb bacallà , tonyina i anxoves amb una salsa producte de la picada d’ametlles, avellanes torrades i nyores, amb oli, vinagre i sal. Es tracta d’un menjar que es feia originalment coincidia amb la quaresmaamb i coincidia amb la festa del tast del vi novell. Tinguem en compte que aixetó és una aixeta petita. I a Vilanova, però també arreu de Catalunya, els pagesos ,vinyataires, i traginers encetaven la bota del vi novell a les botigues o magatzem de les botes de vi. El tast rebia el nom d’aixatonar o espinyolar, i per celebrar-ho, ho acompanyaven amb una bona amanida que va acabar dient-se xató i una bona ballaruga a base de merengues.
L’origen del Xató també es pot relacionar amb els pagesos del Vendrell i dels pobles de l’interior. La xatonada seria una amanida per portar al camp: observem que els seus ingredients són tots a l’abast, ja que formen part del rebost –bacallà, seitons, olives i escarola. Com que era preparada abans, l’escarola quedava covada o morta, ennegrida i pansida. Aquesta és una de les diferències entre el xató de Vilanova i el del Vendrell –a part de la presència o no d’alguns fruits secs, ceba escalivada, etc.
L’escarola que s’hi utilitza és la de cabell d’àngel o de la perruqueta, i la tonyina no és de llauna, com alguns fan ara, sinó salada.
La xatonada, a més, és un àpat complet, on s’hi degusten, tradicionalment, truites de mongetes del ganxet amb espinacs i all i julivert, de carxofes, de ceba tendra, alls tendres…, ja que coincideix amb el final de l’hivern , quan les gallines incrementen la posta dels ous i és temps de verdures d’hivern.
Vaja, que no us podeu perdre la nostra Xatonada. Una bona oportunitat per gaudir de les nostres escaroles de l’hort acabades de collir, de la ceba tendra i de les olives negres confitades amb sajolida, un bon tast de truites i sobretot de la vostra companyia!!!
